Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
carta de franquesa
Història del dret
Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.
Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona 986 Els barcelonins l’obtingueren el 1025 A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona 1149, Tortosa 1149 i Lleida 1150, les dues darreres sobre un mateix patró, model,…
Joaquim Maluquer i Sostres
Literatura catalana
Sociologia
Ornitologia
Història del dret
Llicenciat en dret, sociòleg i ornitòleg.
Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de Larratea–IEC…
,
Authentica si qua mulier
Història del dret
Denominació de la novel·la 138 de Justinià, que establia la nul·litat plena i la ineficàcia de tota fiança atorgada per la muller a favor del marit.
Tenia per finalitat de protegir la pau familiar i els béns de la dona, i evitava que en una situació econòmica angoixosa del marit la muller es veiés obligada a finançar-lo amb els propis béns No es tractava pas d’una restricció de la capacitat jurídica de la muller, sinó d’una prohibició absoluta que ni tan sols podia ésser esmenada amb la intervenció del marit, ni de qualsevol altra persona, i que si era infringida provocava la nullitat plena i la ineficàcia de l’aval Aquesta prohibició aplicable a la fiança en documents de comerç regulats pel dret mercantil fou abolida per la llei catalana…
pragmàtica sanció
Història del dret
En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.
Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser…
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba…
, ,
cautela sociniana
Història del dret
Condició imposada pel testador en un llegat a un legitimari, per la qual aquest, posat cas que reclami contra el testament, s’ha d’acontentar amb la llegítima estricta i ha de perdre l’excés de la liberalitat atorgada.
Aquesta institució, vigent en el dret català actual, prengué la seva denominació del nom de Mario Socini, jurisconsult florentí del segle XVI, que donà aquesta solució per mitigar el principi de dret romà segons el qual el testador no pot gravar les llegítimes