Resultats de la cerca

Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…

El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren només l’exempció per al blat procedent…

Exercí diversos càrrecs públics a Girona El 1846 publicà a la revista barcelonina “El Portillón” la sèrie d’articles Excursión a la montaña de la provincia de Gerona , primera manifestació de l’excursionisme científic

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961

Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina Era expert en paleografia i numismàtica Escriví una Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae 1766 i un Speculum dels títols eclesiàstics de la diòcesi

Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde

Estudià a Barcelona El 1853 es doctorà amb La nacionalidad y el territorio con relación al Estado El 1855 fou nomenat relator de l’Audiència de Barcelona i el 1857 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació barcelonina, que presidí Prengué part en la campanya contra la unificació del dret català amb l’espanyol que l’estat intentà a la darreria del s XIX

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà  L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de Larratea–IEC…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…