Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú els anys 1243…
ferma de dret
Història del dret
Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que recaigués en el judici.
Fou establerta ja pels Usatges S'acostumava a fer amb jurament o amb fermances Alguna vegada s’emprava com a garantia d’altres obligacions Equivalia a la cautio iudicatum solvi del dret comú
Costumes de la Mar
Dret català
Història del dret
Col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada a Catalunya per autor desconegut a mitjan s XIII.
Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar
talió
Bíblia
Història del dret
Pena que consisteix a fer sofrir al delinqüent un dany igual al que ell ha causat.
Sistema primitiu de justícia privada, comú a tots els pobles antics, era formulat en màximes o sentències conegudes per llei del talió Progrés jurídic que limitava els excessos en la venjança, ja els rabins el reemplaçaven per una indemnització i tendien a abolir-lo, com feu Jesús en el sermó de la muntanya Desaparegut, a Roma, al segle II, prengué nou vigor per influència dels pobles germànics
Bernat Llunes
Història del dret
Jurista.
Oriünd de la comarca d’Osona Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenats i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats
fadiga
Dret català
Història del dret
Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al cap de sis anys…
Búlgar
Història del dret
Jurista italià.
Segons alguns, era nat a Pisa o a Cremona Deixeble de l’Irneri, cap a l’any 1159 exercí la judicatura a Bolonya, on professà també dret civil És un dels anomenats quatre doctors de Bolonya Es distingí per la fidelitat a l’esperit dels texts legals i per la perfecció i l’elegància de la seva glossa És autor de nombroses glosses al Corpus Iuris Civilis , d’un breu tractat de procediments judicials i de comentaris al títol De regulis iuris del Digest La seva influència sobre el dret comú a Catalunya fou molt important
Juan Moneva Puyol
Història del dret
Jurisconsult.
Catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa, publicà, entre nombroses obres, una Introducción al Derecho hispánico El 1952 hom publicà les seves Memorias Vocal, abans del 1936, de la comissió codificadora dels anomenats drets forals, i president, des del 1940, del Consejo de Estudios del Derecho Aragonés, defensà sempre la reivindicació d’aquests davant el dret anomenat comú Interessat per la cultura catalana, parlava i escrivia un català arcaïtzant, après dels escriptors medievals Secundà els esforços d’EToda per a la restauració de Poblet Fou membre corresponent…
Rolandino de’Passaggeri
Història del dret
Notari bolonyès.
Al servei del partit güelf, fou nomenat primicier de la milícia de la Croce 1274 exercí diversos càrrecs municipals El 1255 escriví una Summa Artis Notariae, coneguda també per Formularium i per Rolandina , molt difosa i editada fins al s XVII Vers el 1280 escriví l' Apparatus amb comentaris i explanació de la seva Summa , anomenats també Aurora i amb el temps, per llur diafanitat, Meridiana Aquesta obra i en general tots els seus escrits, plenament romanitzats, serviren per a refermar la penetració pràctica del dret justinianenc en l’àmbit notarial de l’àrea del dret comú A…
privilegi d’advocació
Història del dret
Dret d’algunes jurisdiccions especials per a atreure’s el coneixement dels plets i les diligències que pertanyen al fur comú.