Resultats de la cerca

Professor de lleis a la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14 Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics Home d’inquietuds humanístiques, publicà diverses poesies, en català i en castellà com Festives demostracions 1691, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses com en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes A…

Estrenà el drama La creu trencada publicat el 1884, de to romàntic És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals Fou crític musical de La Crónica de Cataluña

Els condemnats del Principat i les Balears i del Regne de València l’acomplien a l’esquadra del Principat —o a la de València, quan n'hi havia—, o eren embarcats a Cartegena o a Màlaga en unes altres galeres Només l’audiència podia aplicar aquesta pena i hom podia apellar al Consell Suprem d’Aragó La commutació per composicions i avinences havia d’ésser autoritzada per la cancelleria

Procedent de les lleis gòtiques, és recollida en els Usatges de Barcelona La recaptació de composicions era feta a les cúries o corts, tant reials com baronials, i fou regulada per les corts de Barcelona del 1382 i del 1503 i per les de Montsó del 1534 i del 1547 Inicialment, eren exclosos de la composició els qui havien comès delicte de bausia i els foragitats de pau i treva, però amb el temps en foren exclosos molts d’altres falsificadors de moneda corts de Barcelona del 1520, lladres, assaltadors de camins, incendiaris, matadors de bestiar, taladors de conreus i boscs i…

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…