Resultats de la cerca

El càrrec fou reglamentat per les ordinacions de la Universitat de Prohoms de la Ribera de Barcelona el 1258 És considerat com a precedent del cònsol d’ultramar

El 1322 treballà prop del papa en favor de la conquesta de Sardenya per part de Jaume II Ajudà les campanyes de l’infant Alfons, i el rei li respectà la possessió del seu territori Alfons III l’excusà de prestar-li homenatge feudal personalment i li concedí la facultat de poder donar títols als seus fills

Al Principat de Catalunya ho era considerat el qui no n'era natural i no hi havia fet residència contínua amb llar establerta durant 12 anys continuats Els estranys eren inhàbils per als càrrecs de govern o de jurisdicció i per a ésser alcaids, castlans o capitans de castell al Principat

La necessitat de sobrepassar la suma de l’arrendament amb la de les recaptacions el portava a arbitrarietats al moment de cobrar els imposts, i per això era avorrit pel poble i considerat pecador Aquesta és la imatge reflectida en el Nou Testament, tot i que alguns texts, sobretot paràboles, demostren que també n'hi havia de decents

Les seves obres, conegudes només fragmentàriament i per les citacions i els esments que en fan els comentaristes i expositors del dret català Additiones in Novellis, De usu feudorum, Additiones in Authenticas, Disputationes variae , el situen ja més a prop dels comentaristes que no dels glossadors Ha estat considerat, erròniament, català, amb el nom de Jaume de Bellvís

Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor

Dedicà la seva vida a la investigació i a l’ensenyament a les universitats de París, Valença, Torí i sobretot Bourges Emprà nous mètodes en la interpretació del dret romà, i per això és considerat el fundador de l’escola exegeticohistòrica Les seves dues obres més importants són les Observationes et emendationes i els Comentarii a les Pandectes i al Codi Influí fortament en els tractadistes del dret català dels s XVII i XVIII

Fill del doctor en dret Joan Ros Es doctorà en dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou nomenat rector el 1541 Fou oïdor de l’audiència de Catalunya El 1564 publicà a Barcelona uns comentaris a les Institucions de Justinià, Memorabilium Juris Libri III, que dedicà a Felip II de Castella Molt elogiada per JFinestres, hom l’ha considerat un precursor de l’escola de Cervera Deixà manuscrites diverses obres El 1543 s’havia casat amb Àngela d’Oms

Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat

Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns