Resultats de la cerca

Es doctorà en dret però, atret per la música, es dedicà a la crítica musical al diari La Publicidad i a la investigació de la història de la música a Catalunya, especialment en el camp de l’òpera El 1888 publicà La ópera en Barcelona Estudio histórico-crítico , que incloïa un catàleg completíssim de les òperes estrenades a Barcelona entre el 1788 i el 1888 En el curs del treball perdé la vista, i quan, pocs anys després, morí sobtadament, els seus amics publicaren un recull dels seus articles més destacats Estudios de crítica musical , 1893

Exercí una certa influència dins l’etnologia evolucionista i àdhuc en la teoria marxista de la família Tanmateix, el caràcter més especulatiu que empíric de les seves tesis, sistematitzades a Das Mutterrecht ‘El matriarcat’, 1861, no les féu gaire acceptables, i Engels en criticà la formulació idealista

Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època

Fou membre del consilium d’Antoní Pius i de Marc Aureli Pensador agut i intelligent, criticà les opinions dels juristes antics entre els quals Julià, i escriví, entre altres, l’obra Digesta , en 31 llibres, tractat, en part dogmàtic i en part casuístic, que fou molt usat pels juristes posteriors Ulpià També escriví unes notae als Digesta i a les regulae de Pomponi, uns comentaris Ad legem Iuliam et Papiam i cinc llibres De officio consulis

Destacat membre del partit liberal, a partir del 1880 fou diputat a la Cambra dels Comuns, i formà part del govern del 1886 al 1907 Fou ambaixador als EUA 1907-13 Entre els seus treballs destaca l’estudi fet el 1910 sobre els règims polítics de l’Amèrica del Sud, en què criticà severament llur apartament de la democràcia Altres obres són The Holy Roman Empire 1804, The American Commonwealth 1888, Studies in History and Jurisprudence 1901 i Modern Democracies 1921

El crucificat moria d’asfíxia toràcica i de dessagnament A Roma eren exclosos de la crucifixió, en principi, els ciutadans romans, bé que durant l’Imperi la pena fou aplicada a ciutadans romans de classe baixa humiliores , però mai als de classe alta honestiores Quant a la crucifixió de Crist, hom s’ha plantejat el problema de si la condemna fou per motius polítics més que no pas religiosos, com proclamen els evangelis Hom no pot dir, però, que la crítica històrica afavoreixi la hipòtesi dels motius estrictament polítics La pena de la crucifixió fou abolida per Constantí en honor a la…

El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas Presidí el Foment en diverses ocasions 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal Polemista brillant, el moviment “cívic” que volgué impulsar es ressentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques És autor de La reforma constitucional Lo que se intenta y lo que debiera hacerse…

D’interès molt peculiar, en matèria jurídica, són el Corpus Iuris Canonici i el Corpus Iuris Civilis D’entre els altres nombrosos tipus de corpus cal destacar els més importants El Corpus Catholicorum , d’escrits històrics, apologètics i dogmàtics d’autors catòlics del segle XVI, fou ideat per J Greving 1915, el qual fundà una societat per a la seva publicació n’han aparegut 30 volums El Corpus Christianorum , edició crítica dels texts patrístics llatins, fou iniciat el 1954 per E Dekkers i té una segona sèrie de volums Continuatio Mediaevalis dels autors postpatrístics L’anomenat Corpus de…

Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…

Jesuïta 1564, el representant més destacat de l’escolàstica del s XVI, professà filosofia i teologia a diversos collegis de l’orde a Castella, a Roma i, finalment, a Coïmbra Conegut també com a doctor eximius , interpretà lliurement Tomàs d’Aquino i establí, així, el que hom ha anomenat suarisme , i la seva influència fou decisiva no sols sobre el seus contemporanis, àdhuc entre els protestants, ans també en figures posteriors, com Leibniz aquesta influència, d’altra banda, es donà tant en l’àmbit de les qüestions filosòfiques com, sobretot, en el camp del dret i la política Expressió típica…