Resultats de la cerca

Amb altres agents del patrimoni reial, com Pere de Besalú, actuava pel Pallars, el 1477, amb els pagesos, en profit del rei i contra els interessos del comte Arnau Roger IV El 1462, amb els notaris Jaume Serrolí i Miquel Ombert, incità els pagesos a la rebellió, seguint les consignes de la reina Joana Enríquez a la cort del 1448 se li incoà un procés i posteriorment fou posat al seu cap com al de Verntallat el preu de 150 florins Joan II li tingué sempre una especial estima, en contra de la generalitat Potser fou fill del seu homònim Jaume Ferrer , cèlebre advocat dels remences…

Vida i obra Era germà de Vicent Ferrer Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376, assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, tingueren dos fills i cinc filles Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà…

Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l’advocacia i la judicatura Passà a residir a Barcelona, i formà part del consell reial Escriví Observantiae Regiae Audientiae circa formam dicendi causas in Audientia vertentes , de la qual publicà la segona part l’any 1580 L’obra completa, anotada per Segimon Despujol, fou reeditada l’any 1602, sota el títol d' Observantiarum Sacri Regii Cataloniae Senatus

Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors de Bolonya, així…

Exercí d’advocat durant vint anys, i després fou jutge reial ordinari a Lleida És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català Commentaria sive glossemata , sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupillar Lleida 1617, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra Lleida 1629

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, on exercí de professor de dret natural 1838-40 i adoptà l’historicisme jurídic Fou amic íntim de Jaume Balmes , amb qui mantingué una extensa correspondència Amb Balmes, Joaquim Roca i Cornet i Joaquim Rubió i Ors fundaren l’ Escola Apologètica Catalana , des de la qual defensaren la tradició catòlica occidental amb la traducció d’obres religioses que es publicaven a les revistes La Religión  i, posteriorment,  La Civilización 1841-43 S’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors…

Primer marquès de Cornellà 1889 A partir del 1873 fou quatre vegades degà del Collegi d’Advocats presidí l’Ateneu Barcelonès 1874, el Primer Congrés de Jurisconsults Catalans 1881 i l’Acadèmia de Jurisprudència Elegit senador el 1885, ocupà, entre altres càrrecs públics, el de president de la Diputació de Barcelona 1875-78 Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català És autor d’ Influencia del estado social sobre la legislación 1883

Estudià dret Fou membre del partit conservador i president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí Collaborà a les revistes gironines  La Revista de Gerona , La Vetllada i El teléfono catalán,  i també publicà articles a  Lo Gay Saber , La Ilustració Catalana i La Renaixença de Barcelona És autor de poesies líriques i històriques en català, entre les quals destaca “L’hereu”, premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1875

Nebot d’Antoni Figuera i Garcia És autor d’un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca, que comprèn de l’any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Campaner

Dirigí els periòdics El Fomento 1849 i El Conseller 1852, i, amb Marià Noguera i Josep Ferrer i Subirana, publicà La Biblioteca del abogado 1839-46 Dirigí també la Historia de los templos de España 1858