Resultats de la cerca

Alguns formularis de notaries i cúries catalanes conservats dels s XIII-XVIII són generalment transcripcions de documents, presos de texts notarials i judicials, que hom considerava com a modèlics i ordenats normalment per l’ordre alfabètic de cada institució jurídica a la qual feien referència, sota el títol corresponent a cadascuna d’elles

Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927

Segons alguns, era nat a Pisa o a Cremona Deixeble de l’Irneri, cap a l’any 1159 exercí la judicatura a Bolonya, on professà també dret civil És un dels anomenats quatre doctors de Bolonya Es distingí per la fidelitat a l’esperit dels texts legals i per la perfecció i l’elegància de la seva glossa És autor de nombroses glosses al Corpus Iuris Civilis , d’un breu tractat de procediments judicials i de comentaris al títol De regulis iuris del Digest La seva influència sobre el dret comú a Catalunya fou molt important

Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació…

El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la biblioteca…

Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra…

El qui demanava l' appennis calia que fes jurament que, si mai era trobat el document perdut, no en podria ja fer ús i quedava anullat pel nou document En el dret notarial català dels segles XIII-XVII, l' appennis era fet pel tràmit de refactio chartae amb garanties semblants i a base dels assentaments dels libri notularum

Llevat del període 1529-73, que els principals ports de Castella podien expedir directament vaixells a condició que de tornada fondegessin primerament a Sevilla, exercí un estricte monopoli del comerç amb Amèrica Les seves atribucions entorn del tràfic mercantil, concretades el 1510, foren molt àmplies organització del tràfic de flotes i d’expedicions colonitzadores, fiscalització de les entrades de metalls preciosos, control i administració dels béns, tant de la corona com dels particulars, arribats de les Índies, registre de vaixells, aprovisionament de mercaderies, aprovisionament de…

La seva funció tenia sempre caràcter notarial L’escrivà s’especialitzà en èpoques modernes com a actuari de la cort judicial o administrativa, mentre els notaris  exercien aquesta activitat en l’establiment d’actes i contractes

L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…