Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Corpus Iuris Civilis
Història del dret
Nom donat al sXII a la compilació de dret romà duta a terme per ordre de Justinià (sVI), la qual tingué vigència fins als temps moderns.
Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards
Tribonià
Història del dret
Jurisconsult bizantí.
Collaborador de Justinià, fou magister officiorum ministre de l’interior i quaestor sacri palatii ministre de justícia Fou el principal inspirador de l’obra legislativa de Justinià collaborà en la redacció d' El Codi 529 i en la seva segona edició Codex repetitae praelectionis , 534, dirigí la redacció del Digest 533 i de les Institucions 533 i, a desgrat d’haver estat destituït arran de la revolta de la Nika del 532 provocada en bona part pel seu afany de riqueses, continuà essent l’ànima de la legislació imperial en l’eliminació de les noves constitucions…
Porcio Azzone
Història del dret
Jurista italià de l’escola de glossadors de Bolonya.
Autor d’una Summa sobre el Codi i les Institucions de Justinià, de gran rigor lògic i sentit jurídic, que ha estat, durant segles, un manual clàssic
Irneri
Història del dret
Jurista italià.
Conegut també per Warneri o Guarneri , fou professor de dret a Roma Estudià el corpus de Justinià, féu del dret una ciència autònoma i donà origen a l’escola dels glossadors Entre les seves obres es destaca la Summa codicis
preceptes del dret
Història del dret
Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural.
Vàlids per a tothom i per a totes les èpoques, Justinià els resumí, en les seves Institucions, en els tres següents honeste vivere , alterum nom laedere i suum cuique tribuere ‘viure honestament, no fer mal a altri i donar a cadascú el que li pertoca’
Sext Pomponi
Història del dret
Jurista romà.
Visqué durant els regnats d’Adrià, Marc Aureli i Luci Ver Sense ser profund ni prou coherent, la seva vasta obra serví als juristes posteriors i fins al Digest de Justinià Escriví 36 o 35 llibres ex Sabino i 39 ad Quintum Mucium sobre el dret civil També redactà les Variae lectiones, Epistolae, un llibre de Regulae i dos Enchiridia
Novel·les
Història del dret
Títol amb què són conegudes diverses col·leccions de constitucions dels emperadors romans o bizantins, el caràcter comú de les quals és constituir afegits o modificacions a un codi emanat anteriorment.
Entre les Novelles es destaquen les Postteodosianes Novellae postteodosianae , emanades de TeodosiII, de Valentinià III i d’altres, després del Codex Theodosianus i, sobretot, les Justinianees Novellae Iustinianeae , emanades de Justinià, després de la publicació del Codi 534 fins al moment de la seva mort Aquestes Novelles formen part del Corpus Iuris Civilis i són conegudes a través de tres colleccions, que difereixen pel que fa al nombre de les que integren cadascuna d’elles
Antoni Ros
Història del dret
Jurisconsult.
Fill del doctor en dret Joan Ros Es doctorà en dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou nomenat rector el 1541 Fou oïdor de l’audiència de Catalunya El 1564 publicà a Barcelona uns comentaris a les Institucions de Justinià, Memorabilium Juris Libri III, que dedicà a Felip II de Castella Molt elogiada per JFinestres, hom l’ha considerat un precursor de l’escola de Cervera Deixà manuscrites diverses obres El 1543 s’havia casat amb Àngela d’Oms
Codi Teodosià
Història del dret
Col·lecció de lleis romanocristianes promulgades des de Constantí elaborada per inspiració de Teodosi II.
Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué una validesa…
fórmula
Diplomàtica i altres branques
Història del dret
Forma establerta o usual per a redactar un document, a base de frases fetes, per tal de tenir una major precisió i evitar els errors.
Dels anys 615-620 daten unes fórmules, conegudes com a fórmules visigòtiques , que foren transmeses posteriorment, a través de la tradició manuscrita Hom atribueix a Marculf les fórmules carolíngies, del s VIII Cal recordar també, especialment, les fórmules de la cancelleria papal del s XII Amb la influència del dret romà de Justinià sorgiren noves fórmules, que substituïen les més antigues aquesta pràctica constituïa l' ars dictandi Moltes vegades, als llibres de notes o registres hom inseria només la part essencial del document i hi posava l’inici de les frases de les fórmules…