Resultats de la cerca

Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri

Es llicencià en dret el 1904 Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i s’afilià a les joventuts de la Lliga Regionalista Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Escriví sobre règim d’aigües, assegurances marítimes, legislació bancària, societats anònimes i de responsabilitat limitada i legislació aeronàutica Prontuario de la jurisprudencia mercantil 1924, La vida financera de les societats mercantils 1928, Tratado de la legislación comercial española 1930, Código de Comercio español comentado…

En la història del dret alemany pot ésser assenyalada una primera època, que correspon als períodes germànics merovingi, carolingi i otonià fins al segle XI de drets propis de les diverses estirps germàniques Stammesrechte dret germànic És l’època de les leges Lex Salica , Lex Ripuaria , Lex Allemannorum , Lex Baiuvariorum , Lex Saxonum , etc En constituir-se el regne franc, la llei franca Lex Salica esdevingué un cert principi unificador, sense, però, eliminar els diversos drets de les estirps Els capitulars dels monarques contribuïren també a aquesta unificació Segueix una època…

Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona Publicà una sèrie d’articles en el Diario de Barcelona , reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona 1878

Collaborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña 1883 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà La hipoteca marítima 1888, L’ivresse devant le droit pénal 1890 i La família catalana 1895

Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es llicencià 1923 i doctorà 1924 en dret a Barcelona S'especialitzà en temes de dret privat, collaborà en revistes especialitzades, com La Notaría i Revista de Derecho Privado , i participà en els congressos internacionals de notaris de Madrid 1950, Roma 1958, etc Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Estudià a Barcelona El 1853 es doctorà amb La nacionalidad y el territorio con relación al Estado El 1855 fou nomenat relator de l’Audiència de Barcelona i el 1857 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació barcelonina, que presidí Prengué part en la campanya contra la unificació del dret català amb l’espanyol que l’estat intentà a la darreria del s XIX

Fill de Joan Maluquer i Viladot Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la comissió que preparà la compilació del dret civil català 1960, que resumí a El dret civil català avui vigent 1962 Entre altres obres, publicà també Diccionario elemental del Seguro 1935 i Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en los diversos ramos del seguro 1945

Al Principat de Catalunya, aquest dret fou primerament sotmès a taxació per Jaume II 1311 i 1321 Posteriorment 1503 en foren exclosos els presos pobres i els que havien estat trobats sense culpa Carles V, el 1520, confirmà totes les constitucions anteriors La legislació de l’Estat espanyol mantingué fins el 1849 per als alcaids el cobrament de carcellatge, quan el pres tenia mitjans econòmics i no era absolt

Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo