Resultats de la cerca

Establert a Barcelona el 1617 Fou magistrat de la reial audiència de Catalunya Després dels fets del 1640, fou addicte a la generalitat, però arran de la immediata ocupació francesa, es feu fidel a Lluís XIII, i contribuí a la destitució del lloctinent La Mothe Publicà Defensa de la auctoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña 1646, en favor del reialisme Decretà la detenció del president de la generalitat, acusant-lo de desobediència al lloctinent francès El 1652 es traslladà al Rosselló, on treballà per fomentar-ne l’annexió a França És pare del polític i escriptor Francesc…

Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V

Es llicencià en dret a Barcelona Bibliotecari del Collegi d’Advocats, féu el catàleg de la Biblioteca Fou un dels redactors del projecte d’apèndix del dret civil català al Codi Civil espanyol 1930 Fou membre del tribunal de cassació de Catalunya 1934 Pel rigor i la profunditat, es destaquen els seus treballs La qüestió de la parceria 1914 i Principis del dret successori 1925

Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana des dels…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410,…

Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant, concís,…

Fill d’Elionor d’Arborea i de Brancaleó Dòria Era un infant quan succeí el seu germà Frederic I, el 1387, i la regència fou exercida per la seva mare fins que morí, el 1404 Amb el seu pare, Brancaleó, continuà coratjosament la lluita contra la dominació catalana en temps del rei Martí, fins que aquest morí, el 1407

Fou catedràtic de jurisprudència a Barcelona i a Salamanca Elegit diputat a corts per Girona 1840, fou nomenat ministre interí de governació per la Junta Central de Barcelona 1843 Es retirà de la política el 1845 i residí en una casa, que es féu construir a Sant Martí de Provençals, origen del barri del Poble Nou Fou redactor d’"El Constitucional”, de Madrid, i escriví un Alegato en defensa de la constitución de los hereus y pubillas en Barcelona

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà