Resultats de la cerca

Era inamovible, si no sofria l’amissió de la batllia pel fet d’haver mancat als seus deures, i transmissible per herència Al segle XVII, els batlles naturals jurisdiccionals rarament exercien l’ofici i nomenaven lloctinents i sotsbatlles que els substituïen, i, més endavant, d’altres ja amb el nom de batlle Després dels decrets de Nova Planta, a les baronies es mantingueren encara els batlles naturals, els quals proposaven al baró el nomenament del batlle efectiu Els batlles naturals desaparegueren amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials

En foren els principals integrants Francisco de Vitoria, Domingo de Soto, Melchor Cano, Bartolomé de Medina, Domingo Báñez i Juan de Santo Tomás A partir de l’explicació de Vitoria sobre la usura, els seus deixebles, sempre amb una perspectiva ètica i jurídica, desenvoluparen una anàlisi sobre l’origen i les funcions de la moneda i sobre els mecanismes de formació dels preus Arran dels descobriments i la colonització d’Amèrica desenvoluparen un cos de doctrina sobre el dret natural i el dels pobles que constitueix la base del dret internacional

Ensenyà dret natural a Heidelberg 1661-67 i a Lund 1667-86 Publicà De statu imperii Germanici ‘La situació de l’imperi germànic’, 1667 i De iure naturali et gentium ‘Del dret natural i de gents’, 1672 Conseller d’estat i historiador a Estocolm, fou cridat a Berlín 1686 com a conseller àulic de Frederic Guillem de Hohenzollern Intèrpret de la nova consciència laica i burgesa, desenvolupà el jusnaturalisme

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Així, segons el dret romà, la mort civil de les persones es produïa com a conseqüència de la pena de deportació o pel fet d’esdevenir esclau les conseqüències de la mort civil eren les mateixes que originava la mort natural Però també circumstàncies de caràcter religiós han influït sobre aquesta matèria des d’un doble punt de vista en primer lloc, mitjançant una restricció considerable de la capacitat jurídica dels infidels, heretges o apòstates, i que en determinades condicions portà a negar la condició de persona als no batejats en segon lloc, mitjançant la consideració que la…

Al Principat de Catalunya ho era considerat el qui no n'era natural i no hi havia fet residència contínua amb llar establerta durant 12 anys continuats Els estranys eren inhàbils per als càrrecs de govern o de jurisdicció i per a ésser alcaids, castlans o capitans de castell al Principat

Catedràtic de dret romà a Saragossa i a Barcelona, es caracteritzà per les seves idees tomistes i per la defensa dels principis catòlics Entre altres obres, publicà uns Prolegómenos e introducción general al estudio del derecho y principios del Derecho Natural 1877 i una Historia externa del Derecho romano 1884

Fou membre del consell d’estat de Ginebra Cregué que la societat civil no era sinó una prolongació i un perfeccionament de la societat natural i fou partidari de la divisió i l’equilibri de poders, i es decantà a favor de l’aristocràcia Escriví uns Principes de droit naturel 1747 i uns Principes de droit politique 1751

Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà

Llicenciat en dret 1839, fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846 degà de la facultat de dret 1871-94 i del Collegi d’Advocats 1859, 1868 i 1870 Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País 1877-83 i la representà en el senat Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del conservatori de València Publicà Elementos de derecho natural 1887-88