Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad al-Šafi‘ī
Història del dret
Jurista musulmà, fundador de l’escola xafiïta.
Deixeble de Mālik ibn Anas a Medina, visqué a al-Fusṭāt Caire Vell, on la seva tomba és objecte de pelegrinatges
feu
Història del dret
Conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal), rebia de l’altra (senyor feudatari, vassall) la prestació d’homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, en canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament dit.
Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor, i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell encomanat pel…
reconeixement
Història del dret
A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi.
Per aquest acte, la part que perdia el plet, fos o no la demandant, feia una declaració pública de retractació de les seves pretensions, on admetia que no eren justes o que renunciava a l’objecte en litigi Era seguida de l'evacuació
pressumpció muciana
Història del dret
Tipus de promesa o garantia testamentària efectuada per via d’estipulació.
Introduïda pel jurista romà Quint Muci Escèvola, permet als legataris instituïts sota condició potestativa negativa entrar en possessió immediata de l’objecte llegat, comprometent-se a restituir l’herència als cohereus o substituts, o una part de la que els correspongui, si la condició es compleix
aiguadeix
Geografia
Història del dret
Dipòsit fluvial, al·luvió.
En rius com l’Ebre o el Llobregat, els aiguadeixos, formats als marges o bé als deltes, són, generalment, de dimensions petites —sovint no passen d’un jornal— Als Països Catalans pertanyien, com a terra nova, al patrimoni reial i foren objecte de concessions de caràcter emfitèutic, ja des del s XV L’increment demogràfic fou la causa d’una multiplicació d’aquest tipus de concessió durant el s XVIII
reclam
Història del dret
Segon clam o demanda fet quan no havia estat aconseguit l’objecte del clam.
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El municipi de…
glossador
Història del dret
Jurista autor de glosses al dret romà o canònic.
El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i concilia divergències dels…