Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
ferma de dret
Història del dret
Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que recaigués en el judici.
Fou establerta ja pels Usatges S'acostumava a fer amb jurament o amb fermances Alguna vegada s’emprava com a garantia d’altres obligacions Equivalia a la cautio iudicatum solvi del dret comú
llibre de la cort
Història del dret
Registre on els notaris, en funcions d’escrivà d’una cort senyorial o baronial, inserien decrets, ordinacions i privilegis donats pels barons o llurs procuradors generals, bans d’aquests o dels batlles.
També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII
amissió
Història del dret
A la Catalunya medieval, pèrdua de béns o drets, com a conseqüència d’actes o omissions de llur titular o posseïdor.
Era aplicable als feudataris i emfiteutes que mancaven a llurs obligacions amb el senyor o infringien pactes o convenis, als quals, com a penalitat, hom imposava el deixament forçós de la cosa feudal o emfitèutica, que era guanyada aleshores pel senyor També era aplicada sobre les mercaderies de negociació prohibida, en profit del fisc reial, de la generalitat o del baró jurisdiccional Hom emprava sovint el mot comís com a equivalent a amissió
composició
Història del dret
Del segle X al segle XII, esmena, restitució o reparació d’un dany o perjudici, tant d’ordre penal com civil.
En donacions, vendes o permutes, era freqüent la constitució de clàusules de penalitat per a donar més força i garantia a les obligacions contretes, en les quals era advertit que els infractors, i a vegades els qui simplement intentessin d’oposar-se als drets del nou posseïdor, serien obligats a pagar el doble, el triple i a vegades el quàdruple del valor de la cosa usurpada, incloses les millores i les accessions
mainaderia
Història del dret
Conjunt de drets i obligacions del qui formava part de la mainada.
Josep Llop
Història del dret
Jurista.
Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat…
Bartolo da Sassoferrato
Història del dret
Jurisconsult, cap de l’escola dels glossadors.
Fou un destacat comentarista del dret romà i rellevant jurista Participà en la redacció de la Butlla d’Or de Carles IV d’Alemanya Deixà comentaris al Corpus Iuris Civilis i nombroses obres menors sobre dret municipal, béns eclesiàstics, contractació mercantil, dret d’obligacions, etc En dret públic són coneguts els seus tractats De represaliis, De Guelphis et Gebellinis, De tyrannia, De regimine civitatis, etc Hom ha fet més de 50 edicions de les seves obres completes Cal reconèixer-li els defectes d’acumulació de citacions en la seva obra, i el fet d’haver deformat l’autèntic…
Guillem Pabord
Història del dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per aliquos…
homenatge
Història del dret
Del segle X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.
Les seves formalitats eren l' encomanda de mans el súbdit, agenollat, posava les mans juntes, i les hi agafava el senyor, que romania assegut, el bes mutu i el jurament de fidelitat , tocant el vassall els Evangelis Aquest cerimonial era emprat tant en els reconeixements de relacions de vassallatge existents com en la creació de noves en determinats casos de successió de feus i beneficis, capbrevacions o confessió d’aquella dependència, la prestació de l’homenatge era obligatòria era emprada també en els casos d’encomanda, o submissió voluntària a un nou senyor A vegades l’homenatge també era…