Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ferma d’espoli forçada
Història del dret
Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi.
Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486
homenatge
Història del dret
Del segle X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.
Les seves formalitats eren l' encomanda de mans el súbdit, agenollat, posava les mans juntes, i les hi agafava el senyor, que romania assegut, el bes mutu i el jurament de fidelitat , tocant el vassall els Evangelis Aquest cerimonial era emprat tant en els reconeixements de relacions de vassallatge existents com en la creació de noves en determinats casos de successió de feus i beneficis, capbrevacions o confessió d’aquella dependència, la prestació de l’homenatge era obligatòria era emprada també en els casos d’encomanda, o submissió voluntària a un nou senyor A vegades l’…
llei de Sindicats Agrícoles
Història del dret
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de març de 1934, essent conseller d’economia i agricultura J.Comorera, segons la qual la sindicació no era obligatòria.
Els sindicats constituïts s’hi havien d’acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació, i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s’establien els estatuts i l’acta de la qual s’havia de trametre també al Consell Superior
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú els anys 1243…
pragmàtica sanció
Història del dret
Ordinació o decret del sobirà sobre matèria de dret públic, amb força obligatòria semblant a la de la llei, però que té origen en l’exclusiva voluntat del monarca sense compartir el seu poder amb les corts.