Resultats de la cerca

De família de farmacèutics, amb la seva muller, Maria Font, el 1937 començà la producció de concentrats d'aliments a Barcelona a partir de l’empresa Gallina Blanca inicialment Gallina d'Or i de Gallina Blanca Purina SA per a la producció de pinsos composts i de productes de farmàcia veterinària, que el 1964 donà lloc al grup  Agrolimen , de capital familiar, una de les primeres empreses catalanes Durant el franquisme, foren molt destacades les seves activitats de mecenatge i de promoció de la cultura catalana, que es mantingueren posteriorment Fou un dels fundadors, entre d'altres, d' Òmnium…

Durant la guerra del Francès s’uní al sometent d’ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d’exèrcit de reserva En 1821-23 fou síndic de l’ajuntament de Barcelona com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l’audiència de Barcelona

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana 1934, de la qual fou secretari general Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys Especialista en propietat intellectual, publicà El copyright norteamericano 1946, El contrato de edición en la Ley del Libro 1975 i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor 1975 A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals…

Especialista en dret mercantil, organitzà i presidí a Barcelona, el 1909, el Primer Congrés de Govern Municipal Afiliat a la Lliga, on representà l’ala més liberal i nacionalista, fou elegit successivament regidor de Barcelona 1909-14, diputat provincial 1914-18, senador per Girona 1916, president de la diputació de Barcelona 1918-24 i conseller de la Mancomunitat de Catalunya, càrrecs, aquests darrers, que hagué d’abandonar arran del cop d’estat de Primo de Rivera Proclamada la República, fou diputat per Girona al Parlament de Catalunya i, establert després del Sis d’Octubre el règim…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit…

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…