Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
edicte de Villers-Cotterêts
Història del dret
Decret promulgat el 1539 per Francesc I de França a la localitat de Villers-Cotterêts (Picardia), que constitueix potser l’acte més important de regularització de l’administració i la justícia abans de la Revolució Francesa.
Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita
arages
Història del dret
Exacció que, a Catalunya, els senyors directes de masos cobraven dels pagesos per l’explotació de terres.
Aquest ús fou abolit per Ferran II de Catalunya-Aragó en la sentència arbitral de l’any 1486
llei caldària
Història del dret
Prova judiciària medieval consistent a obligar l’acusat a ficar la mà o el braç en una caldera d’aigua bullent perquè, si en resultava il·lès, en restés provada la innocència; fou aplicada gairebé a tot Europa quan les acusacions no permetien esmena o composició.
El seu ús decaigué a Catalunya amb els usatges, i fou considerada pecaminosa, perquè temptava Déu sovint fou substituïda pel judici per batalla
rota
Història del dret
Tribunal o consell de justícia d’un príncep.
La denominació prové de l’ús de tractar les causes per torn Tribunal de la Rota Romana , Tribunal de la Rota de la Nunciatura
Berenguer de Mont-ravà
Història del dret
Jurista.
Canonge sagristà de la Seu el 1426 Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense
appennis
Història del dret
Entre els francs, procés testimonial, amb garanties judicials i de publicitat, que substituïa els documents originals perduts, en tot el seu valor jurídic.
El qui demanava l' appennis calia que fes jurament que, si mai era trobat el document perdut, no en podria ja fer ús i quedava anullat pel nou document En el dret notarial català dels segles XIII-XVII, l' appennis era fet pel tràmit de refactio chartae amb garanties semblants i a base dels assentaments dels libri notularum
Antoni Fiter i Rossell
Història del dret
Doctor en dret.
Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l’autoritat que li és atribuïda encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament
Antoni Moll
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver municipal.
Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens
assot
Història del dret
Pena que hom imposava a certs delinqüents, d’ésser assotats.
És una de les penes més antigues i generalitzades Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40 en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum , que permet d’arribar als 300 A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat pels oficials de justícia…
fórmula
Diplomàtica i altres branques
Història del dret
Forma establerta o usual per a redactar un document, a base de frases fetes, per tal de tenir una major precisió i evitar els errors.
Dels anys 615-620 daten unes fórmules, conegudes com a fórmules visigòtiques , que foren transmeses posteriorment, a través de la tradició manuscrita Hom atribueix a Marculf les fórmules carolíngies, del s VIII Cal recordar també, especialment, les fórmules de la cancelleria papal del s XII Amb la influència del dret romà de Justinià sorgiren noves fórmules, que substituïen les més antigues aquesta pràctica constituïa l' ars dictandi Moltes vegades, als llibres de notes o registres hom inseria només la part essencial del document i hi posava l’inici de les frases de les fórmules, seguit de…