Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
marca
Història del dret català
Dret de represàlia.
Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
manutenència
Història del dret català
Als segles XV-XVI, provisió executòria de l’audiència reial donant la possessió de benifets eclesiàstics, en forma definitiva i prenent per base lletres apostòliques, decrets dels ordinaris i altres títols canònics, o a proposta del qui tenia el dret del patronat, com també en forma provisòria a les resultes d’una resolució canònica.
Una constitució de les corts de Montsó del 1553 donà preferència a les presentacions fetes pels qui tinguessin dret de patronat tant si era un laic com un eclesiàstic, per damunt de les provisions fetes pels ordinaris