Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pacte d’igualtat de béns i guanys
Dret
Història del dret català
A l’antic bisbat de Girona, modalitat de règim econòmic conjugal, avui completament en desús, que solia practicar-se quan el dot aportat per la muller era quantiós, segons el qual els consorts o llurs hereus es partien, per meitat, en dissoldre’s el matrimoni, els fruits i les rendes del dot no consumits i els béns adquirits amb aquests estalvis.
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de…
intestia
Història del dret català
Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als ss XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament.
Provenia ja de l’usatge De intestatis , que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l’altra, per al familiar a qui correspongués segons dret si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l’escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat Als llocs on…
clàusula guarentígia
Història del dret català
Clàusula (anomenada també pacte guarentigi) que, del segle XIII al XVIII, s’acostumava a consignar a l’escriptura de terç i en les de debitoris en general.
Per la qual hom donava a una obligació de pagament de quantitat consignada en escriptura pública la força de sentència ferma i autoritzava els jutges a procedir a l’execució dels béns de l’obligat, sense cap altre tràmit
jove home
Història del dret català
Als s. XII-XV, fill d’un pagès de remença que no era hereu del mas o la borda.
Tenia una vinculació simplement personal amb el senyor directe Podia disposar dels seus béns adventicis per a poder prendre el domini útil d’un mas o una borda d’un altre senyor directe havia de redimir-se de l’anterior Era sotmès als mal usos, però no a censos, tasques i altres prestacions
padró de mas
Història del dret català
A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.
No tenien dret de llegítima sobre els béns immobles entre aquests, el mas, per raó d’herència Però si hi havia heretament, donació per raó de noces, o una altra transmissió semblant atorgada pel pare a favor d’un altre fill, aleshores tenien llegítima sobre l’immoble, encara que no podien exigir que per a fer-la efectiva fos venut el domini útil
marca
Història del dret català
Dret de represàlia.
Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…
foragitat de pau i treva
Història del dret català
A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusat de determinats delictes, sobretot contra la fidelitat, invasió d’esglésies, rebel·lió, violència, crims de lesa majestat o contra persones eclesiàstiques.
Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els Usatges, les…
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge