Resultats de la cerca

No és pròpiament una norma general, sinó particular o especial, que mai no podia infringir una llei o constitució En certs casos el rei n'havia deixada alguna sense efecte per excedir-se de les facultats pròpies de qui les promulgava, com per exemple Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1320 amb les establertes pel consell i prohoms de la ciutat de Barcelona que s’havien excedit en llurs atribucions

Als s XIII-XVIII, tenien el ius edicendi , o sia, la facultat de fer ordinacions amb la limitació de no poder infringir el dret comú o les constitucions de Catalunya En territoris baronials d’alguna importància, formats per diverses batllies i termes de castells, es regulen per via d’ordinació matèries tan diverses com el dret processal, les taxes de notaris i escrivans, la pesca, la repressió de la blasfèmia, la seguretat de camins, etc A voltes, l’acció dels barons o dels seus procuradors generals i governadors, s’estén a aprovar ordinacions fetes i proposades per les mateixes…

Després d’unes Ordinacions del rei en Pere de l’any 1340, que no foren altra cosa que un recull de normes disperses, el mateix Pere el Cerimoniós promulgà unes Ordinacions navals d’Aragó , la redacció de les quals fou obra del conseller del rei i almirall Bernat de Cabrera fou el primer pas d’una legislació marítima militar, que cap altra potència naval del seu temps no havia pogut formar amb tanta perfecció, i tingueren llarga durada El 1653 Felip IV donà les seves ordinacions per a l’esquadra del mar Oceà, mentre que per a la Mediterrània conservava l’aplicació de les de Pere III de…

Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia