Resultats de la cerca

Té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics Ha patrocinat la publicació de diferents obres

A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció…

El seu límit és variable, però resta vora els 200 m És la regió marina amb més densitat de vida, puix que hi ha els productors primaris que fan la fotosíntesi Convencionalment hom la divideix en dues subregions la zona eufòtica , el límit superior de la qual és la superfície de l’aigua i la zona disfòtica , el límit inferior de la qual delimita amb la zona afòtica

Llicenciada el 1957 i doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1969, des del 1960 treballà a l’Institut de les Ciències del Mar Professora d’investigació del CSIC, en fou delegada a Catalunya 1984-86 A partir del 1984 participà, d’una manera rellevant, en l’organització de la recerca a l’Antàrtida i collaborà en la installació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l’illa Livingstone, de la qual fou cap del 1989 al 1997, en substitució de l’oceanògraf Antoni Ballester Del 1989 al 1995 dirigí, a Madrid, el Programa Nacional de Investigación Antártica…

Entre els escuradors més característics hi ha les pegellides, alguns opistobranquis marins, molts crustacis i molluscs aquàtics, eriçons de mar i alguns peixos

Pot coincidir amb les anomenades barreres geogràfiques naturals, com ara una serralada, un riu, un desert, un braç de mar, etc però pot fer referència també a variacions progressives del clima, la latitud, etc

La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…

A les aigües dolces, aquesta comunitat és relativament important i diversa A la mar, tot i ésser molt més migrada, en formen part alguns sifonòfors borm de vela, barquets, cirrípedes, copèpodes i, fins i tot, gèrrids sabater

En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs