Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
bioclimatologia
Meteorologia
Ecologia
Branca de la climatologia que estudia la interacció que s’estableix entre el clima i els organismes vius al llarg de períodes representativament llargs (desenes o una centena d’anys).
Considera els efectes del clima sobre la distribució de plantes i animals i sobre la fisiologia i patologia humanes climatologia mèdica i hi és d’especial interès la determinació de les influències del clima i dels microclimes urbans sobre la salut humana pollució
bioma

Distribució geogràfica de biomes
© Fototeca.cat
Ecologia
Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi de tipus zonal, d’una gran amplitud, i representen etapes en evolució cap a una biocenosi terminal (clímax), de fisiognomia peculiar, directament relacionada amb el clima.
L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc
frontera biogeogràfica
Ecologia
Línia més o menys laxa que limita l’àrea de distribució d’una espècie animal o vegetal.
Pot coincidir amb les anomenades barreres geogràfiques naturals, com ara una serralada, un riu, un desert, un braç de mar, etc però pot fer referència també a variacions progressives del clima, la latitud, etc
forma biològica

1, faneròfits; 2-3, camèfits; 4, hemicriptòfits; 5-9, criptòfits
© Fototeca.cat
Ecologia
Botànica
Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
C Raunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits
balanç de calor
Ecologia
Geografia
Avaluació de les diferents entrades i sortides d’energia que té la Terra i que en determinen el clima.
La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…
successió
Ecologia
Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, força constant i, consegüentment, previsible, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
Les causes de la substitució d’unes comunitats per unes altres depenen de la mateixa activitat de les comunitats i del clima En l’etapa final de la successió s’estableix una comunitat madura anomenada clímax, especialment en botànica, que es perpetua a ella mateixa indefinidament comunitat vegetal
epifitisme
Ecologia
Relació interespecífica en què l’hostatger no és directament perjudicat per l’epífit, que es limita a utilitzar-lo com a suport.
Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs Són freqüents entre les molses i els líquens Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals
dèficit hídric
Ecologia
Situació hídrica que es produeix quan les pèrdues d’aigua per transpiració són més grans que el subministrament d’aigua a les fulles.
La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial requeriments d’aigua i l’evapotranspiració real aigua utilitzada realment L’evapotranspiració potencial Ep és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim L’evapotranspiració real Ea és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície del sòl i de les plantes més l’aigua transpirada realment per la…
sincronia ecològica
Ecologia
Coincidència en el temps de variacions poblacionals, de cicle biològic o migratòries en diferents espècies.
És fonamental per a l’estabilitat dels ecosistemes i de les xarxes tròfiques Un exemple en són les variacions que el clima provoca a diverses espècies i que fa que les seves poblacions quedin afectades al mateix temps Aquest efecte és conegut com a efecte Morán i ha esdevingut objecte d’estudi amb relació al canvi climàtic global Com que les espècies presenten diferents sensibilitats al canvi climàtic, aquest genera una asincronia ecològica que té conseqüències greus en els ecosistemes