Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
medi ambient
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples de medi…
zooplàncton
pedofauna
Ecologia
Conjunt de tots els organismes animals, invertebrats i vertebrats, que viuen al sòl, més o menys ben adaptats a la vida hipogea.
Moltíssimes espècies de petits invertebrats nematodes, cucs de terra, símfils, proturs, certes espècies d’àcars, collèmbols, etc passen tota la vida al sòl i constitueixen l’anomenada pedofauna permanent Per contra, la majoria de vertebrats rosegadors, rèptils i amfibis i moltes espècies d’insectes només viuen al sòl durant un cert temps o durant una determinada etapa del seu cicle vital, i constitueixen la pedofauna temporal
desintegrador | desintegradora
Ecologia
Dit dels bacteris i diversos tipus de fongs que constitueixen un graó essencial en qualsevol cadena d’alimentació.
Es nodreixen de les restes d’altres membres de l’ecosistema, fent soluble la matèria orgànica i desintegrant-la químicament de manera que esdevingui apta per a l’acció dels transformadors transformador
biocenosi
Ecologia
Comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d’equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions.
En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars També en són exemples les torberes, els esculls corallins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies…
filtre biogeogràfic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable …
pècton
Ecologia
Comunitat biòtica aquàtica, formada per organismes que, adherits al substrat per la base, constitueixen un coixí o una crosta compacta que sovint s’endureix per precipitats minerals.
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en…
bioma

Distribució geogràfica de biomes
© Fototeca.cat
Ecologia
Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi de tipus zonal, d’una gran amplitud, i representen etapes en evolució cap a una biocenosi terminal (clímax), de fisiognomia peculiar, directament relacionada amb el clima.
L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc
ecosistema | ecosistemes

Esquema que mostra l’intercanvi de matèria i energia en un ecosistema
© Fototeca.cat
Ecologia
La ciència que estudia l’estructura, el funcionament i l’evolució dels ecosistemes és l'ecologia Tansley, en el seu treball The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms 1935, introduí el terme ecosistema per a designar les unitats naturals bàsiques de la biosfera Els autors russos solen emprar el terme biogeocenosi com a sinònim d’ecosistema Els nexes que uneixen els diferents components, biòtics i abiòtics, de l’ecosistema són essencialment les relacions d’intercanvi material i energètic que es produeixen entre ells Quant a l’energia, la comunitat podria ésser representada per una…