Resultats de la cerca
Es mostren 6339 resultats
imposició de la cendra
Cristianisme
Cerimònia del dimecres de Cendra consistent a imposar un polsim de cendra sobre el cap dels fidels en senyal de penitència.
volum
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada (a diferència del rotlle, on hom escrivia transversalment).
Solia ésser enrotllat al voltant d’un bastonet o cilindre, dit umbilicus
escriptura ugarítica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua ugarítica.
Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita gairebé sempre…
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…
tercer orde
Cristianisme
Nom donat a alguns instituts religiosos (tercer orde regular) o a certes associacions piadoses (tercer orde secular) que depenen d’un orde religiós, es beneficien dels seus privilegis i en segueixen l’espiritualitat i, en la mesura del possible, la regla.
Els principals tercers ordes regulars masculins són el de Sant Francesc i el dels caputxins de la Mare de Déu dels Dolors Entre els femenins es destaquen els de les terciàries carmelitanes, dominicanes i franciscanes terciari regular El primer tercer orde secular fou el de sant Francesc d’Assís 1209 terciari secular