Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
simbolisme
Etnologia
Religió
Forma d’expressió del llenguatge miticoreligiós, quan un signe conté un missatge divers i més ampli del literal i extern.
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi personal segons les…
Catherine Allard
Dansa i ball
Ballarina.
Estudià dansa clàssica amb Carmen Roche i Víctor Ullate El 1978 ingressà a l’escola d’Arts Escèniques Mudra de Maurice Béjart Vinculada en 1982-90 al Nederlands Dans Theatre, amb el qual representà coreografies de Jiri Kylián i Nacho Duato, el 1988 rebé el premi Zilveren Theatre Dans Prijis per la seva interpretació de Bolero i Arenal , de Duato Del 1990 al 1996 fou la ballarina principal de la Compañía Nacional de Danza i a partir del 1997 dirigí IT Dansa, jove companyia de l’Institut del Teatre integrada per postgraduats d’aquest centre En pocs anys, Allard convertí IT Dansa en una de les…
culte
Religió
Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i superioritat.
La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos…
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…
creació
Filosofia
Religió
Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.
La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…
Projecció exterior de la cultura catalana 2014
Folklore
Literatura catalana
Música
Arquitectura
Gastronomia
Dansa i ball
Teatre
Cinematografia
Art
Esport
Fotografia
Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…
ballet
Maja Plissetskaja en el ballet Carmen
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa escènica molt evolucionada i estructurada, que s’harmonitza amb els ritmes d’obres orquestrals, escrites o no d’una manera expressa amb aquesta finalitat, i amb l’espectacle plàstic de la decoració pictòrica.
Aquesta dansa exigeix a aquells qui la practiquen notables condicions físiques, un elevat grau d’especialització i una disciplina constant El ballet és un espectacle difós internacionalment que disposa en diversos països d’acadèmies especialitzades, generalment annexes als grans teatres d’òpera, els quals ofereixen periòdicament cicles complets de ballet, seguits per un públic afeccionat i atent a les innovacions del repertori i de les interpretacions La terminologia del ballet emprada internacionalment és la francesa Els diversos elements —música, coreografia, decoració— han obtingut un…