Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
simbolisme
Etnologia
Religió
Forma d’expressió del llenguatge miticoreligiós, quan un signe conté un missatge divers i més ampli del literal i extern.
Miravet
Castell
Antic castell del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), situat a 286 m alt., als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes.
El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I al bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, de Cabanes, de Bell-lloc del Pla i de Torreblanca El poble de Miravet, format al voltant del castell l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada, es despoblà durant el s XVI el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes
castell de Perapertusa

Castell de Perapertusa
Michael Levine-Clark (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Important castell del Perapertusès, Llenguadoc, situat a 796 m alt. sobre una aresta de pedra d’uns 400 m de llargada, amb parets verticals de fins a 80 m, al límit dels termes de Rofiac i de Dulhac.
El castell primitiu es bastí a l’extrem est, acabat en un agut esperó i envoltat de muralles amb torres semicirculars a la banda nord, on hi ha la torre, l’església i altres construccions segles XI-XIII segueix un segon cos murat molt ampli, amb esplanada, i un tercer recinte, al punt més alt, dit castell de Sant Jordi , amb església i residència, obra del segle XIII El lloc fou conquerit per Oliba Cabreta de Besalú, que hi edificà un primer castell vers el 980 al principi del segle XII passà als comtes de Barcelona, que el reedificaren i feren consagrar l’església el 1115 El 1258 el castell…
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi…
castell de Bellver
El castell de Bellver construït al segle XIV per ordre de Jaume II de Mallorca
© B. Llebaria
Castell
Castell situat a 2,5 km de Palma (Mallorca), a l’oest, sobre un turó cobert de bosc de pins, dominant la costa.
Fou construït per l’arquitecte Ponç Descoll per ordre de Jaume II de Mallorca, com a residència reial i fortalesa alhora Les obres començaren vers el 1300 La construcció, amb carreus, és d’estil gòtic, de vastes proporcions i de planta circular Assentat sobre dos murs concèntrics, el perímetre és interromput per tres torres semicirculars unides al cos principal, a més de la de l’homenatge, exempta, que hi comunica a través d’un pont i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l' Olla El pati d’armes, molt ampli, és voltat d’una doble galeria, d’arcs de mig punt la baixa i d’…
culte
Religió
Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i superioritat.
La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…
castell de Miravet

Aspecte del pati interior del castell de Miravet
© CIC-Moià
Castell
Antic castell situat al poble de Miravet (Ribera d’Ebre).
El castell Es dreça a uns 220 m d’altitud en un indret estratègic, a l’entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs de l’Ebre De gran perímetre, el castell consta de diverses parts Un ampli recinte descobert, però emmurallat, que conté la cisterna i l’entrada al castell, per un corredor entre muralles Des d’aquest recinte es passa, a través del corredor del cos de guàrdia, al pati d’armes, envoltat per diverses dependències quadres i dormitoris a llevant i per una ferma muralla que dona a l’exterior a ponent A tramuntana, dins aquesta segona part o recinte, hi ha una sala…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos…
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…
creació
Filosofia
Religió
Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.
La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…