Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
geofísica
Física
Geografia
Ciència que, aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l’atmosfera superior.
És una de les ciències de la Terra més recents, i els seus espectaculars assoliments foren exposats per primera vegada a l’opinió pública per l'Any Geofísic Internacional Hom acostuma a dividir la geofísica en aeronomia, geodèsia, geoelectricitat, geomagnetisme, geotermometria, gravimetria, hidrologia, meteorologia, oceanografia, sismologia, tectonofísica i vulcanologia L’aplicació de la geofísica a l’exploració geològica és emprada per a descobrir nous jaciments minerals o per a determinar-ne les característiques
marca
Història
Geografia
Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera.
Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca…
Brian JL Berry
Geografia
Geògraf anglès naturalitzat nord-americà.
Professor de les universitats de Seattle, Chicago, Washington, Harvard i Carnegie-Mellon Desenvolupà la teoria dels llocs centrals de W Christaller elaborant el que anomenà teoria de les activitats terciàries ha aplicat nombroses tècniques quantitatives en les anàlisis urbanes i en la renovació de l’ecologia humana a través de l’aplicació de l’anàlisi factorial Ha publicat Geography of market centers and retail distribution 1967, Urbanization and Counterurbanization 1976, The Human consequences of Urbanization 1974, Geographic perspectives on urban systems , amb FE Morton 1970 i…
Torsten Hägerstrand
Geografia
Geògraf suec.
Fill d’un mestre d’escola, estudià a la Universitat de Lund, on continuà vinculat com a professor emèrit Feu quatre aportacions fonamentals per a l’evolució de la geografia l’aplicació de mètodes quantitatius per a analitzar la difusió espacial a les innovacions, la reflexió sobre el temps com un recurs escàs —escassetat que afecta l’ús que els individus fan del territori—, els seus treballs sobre organització territorial a Suècia, i la reflexió sobre la necessitat de mantenir unes adequades interrelacions entre la humanitat i la Terra Fou un dels promotors de la reforma de l’…
casuística
Religió
Mètode d’estudi o d’exposició de la teologia moral a base de casos concrets i dubtosos.
Mètode ja present en la Bíblia i en els comentaris del Talmud i l’Alcorà, respon a la necessitat de superar la tensió entre l’abstracte de la llei i el concret de la realitat vital, tot defugint el rigorisme en l’aplicació de la llei moral En el cristianisme, com a fórmula d’exposició completa de la doctrina moral, comença amb la Summa de poenitentia et matrimonio 1235 de Ramon de Penyafort i ha tingut en els jesuïtes el seu màxim exponent Una figura decisiva fou Alfonso Mde Liguori Tanmateix, els excessos dels mètodes desembocaren en un legalisme superior al que hom havia…
agrimensura
Geografia
Part de la topografia que tracta de la determinació de les superfícies agràries i de les particions dels terrenys.
La mesura i el repartiment de les terres foren les primeres qüestions de caràcter geomètric que, en néixer l’agricultura, preocuparen la humanitat Els primers testimonis de l’agrimensura es troben en papirs egipcis de fa uns 1700 anys aC, reproducció d’altres encara més antics L’actual tècnica de l’agrimensura consisteix a dividir el terreny en parcelles d’àrea fàcilment mesurable, cosa que hom fa, sempre que el terreny ho permet, per mitjà de triangulacions triangulació i, quan les circumstàncies no són tan favorables, per poligonacions poligonació Sobre el mateix terreny, sobretot per mitjà…
ecologia humana
Geografia
Estudi del desenvolupament i l’organització de les relacions funcionals de la comunitat humana en el procés d’adaptació al medi.
Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els aspectes…
Peter Haggett
Geografia
Geògraf anglès.
Professor a Londres i Cambridge i, des del 1966, a Bristol, des d’on ha difós la geografia quantitativa La seva primera obra ha esdevingut un clàssic Locational Analysis in Human Geography 1965, traduïda a moltes llengües Amb Richard Chorley edità un compendi de tècniques de la nova geografia Models in Geography , 1967 també molt difós arreu Més conegut encara i més fonamental ha esdevingut el seu manual Geography a Modern Synthesis 1972 Posteriorment la seva tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de la geografia com a disciplina científica i, especialment, en l’aplicació…
saviesa
Filosofia
Religió
Coneixement superior, de caràcter no solament teoricoespeculatiu, ans també practicomoral, relatiu a la veritat darrera (o primers principis) del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l’home en ell.
Bé que en Plató i Aristòtil —i sobretot en aquest— hom pot trobar una accentuació del caràcter teòric de la saviesa, mentre que en les filosofies hellenístiques, i més particularment en l’estoïcisme, n'és subratllat l’aspecte pràctic, tanmateix aquestes respectives accentuacions mai no signifiquen l’exclusió de l’altre aspecte Aquest caràcter teoricopràctic de la saviesa és sovint acompanyat —com és discernible ja en Plató i entre els estoics i és palès explícitament en Filó d’Alexandria, Plotí i el neoplatonisme— d’una connotació religiosa, la qual és fonamental, així mateix, en el corrent…
satèl·lit oceanogràfic
Geografia
Satèl·lit amb instruments especialment dissenyats per a observar els oceans.
La tècnica actual permet mesurar des de l’espai magnituds tan diverses com la concentració de clorofilla, la temperatura o el nivell del mar L’ús massiu de satèllits oceanogràfics ha fet possible començar a tenir llargues sèries temporals que permeten aprofundir el coneixement dels oceans Entre altres coses, han permès observar i entendre millor el fenomen d’El Niño, ja que el de 1997-98 pogué ésser seguit per aquests satèllits millorant-ne la predicció i per tant reduint-ne l’impacte economicosocial L’àmbit d’aplicació dels satèllits és cada vegada més gran Tanmateix, la…