Resultats de la cerca
Es mostren 678 resultats
nihil obstat
Religió
Fórmula llatina que hom escriu, d’acord amb el dret canònic, en els llibres i en altres publicacions que requereixen llicència de l’autoritat eclesiàstica.
Aquesta expressió que, sencera, és nihil obstat quominus imprimatur , ‘res no hi obsta perquè sigui imprès’ ha passat a significar, en el llenguatge corrent, que no hi ha dificultat per al compliment d’alguna acció
neòfit | neòfita
Religió
Persona que és iniciada en la fe i el culte d’una religió.
Aquest terme ‘nou plançó’, emprat per sant Pau, és aplicat sobretot als iniciats en la fe cristiana, als nous batejats
pelegrinatge
Religió
Pràctica devocional consistent a visitar col·lectivament o individualment un santuari per acomplir-hi actes especials de religió: devoció, penitència, vot, etc.
Tipològicament cal distingir entre pelegrinatges individuals i collectius i, dintre aquests, entre els que hom pot emprendre a qualsevol moment i els que estan vinculats a una festa Cal distingir encara els purament devocionals d’aquells que pretenen uns fins ben determinats coneixement de l'oracle, assistència a espectacles rituals Jocs Olímpics, iniciacions rituals misteris d’Eleusis o guaricions Epidaure Fenomen conegut en gairebé totes les religions, pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta el poder diví sagrat Algunes, com el vedisme o el…
pelegrí | pelegrina
Religió
Persona que fa per devoció un romiatge a algun santuari, sol o en companyia d’altres.
Antigament anava a peu i duia un vestit particular capa, bordó, carbassa i petxina Hom l’anomena també romeu
pecat capital
Religió
Cristianisme
Cadascun dels set pecats que la tradició eclesial considera com a cap i origen d’altres vicis i pecats.
Segons l’ordre establert pel papa Gregori el Gran, els pecats capitals són supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa a ells hom contraposa les corresponents set virtuts capitals
pecat
Religió
Cristianisme
Acció i efecte de pecar.
El concepte de pecat expressa una experiència humana radical, comuna a tots els homes l’experiència del mal moral, un aspecte de l’experiència general del mal, que no és sinó la dimensió negativa de la mateixa experiència que l’home té d’ell mateix com a limitat i mortal negativitat òntica i també com a mal realitzador de la seva llibertat, és a dir, com a dolent negativitat moral Cada filosofia, cada religió, són intents d’aproximació a aquesta realitat simple i inassolible, que és l’home Per això el mal moral humà també ha estat objecte de múltiples explicacions, segons les diverses…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…