Resultats de la cerca

Són elements lustrals l’aigua aigua lustral, el foc i els sacrificis dels animals Alguns d’aquests costums han influït i han perdurat en la litúrgia cristiana

Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria s I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica tardana…

Pel camí hom cantava les lletanies dels sants, d’on ha derivat el nom A la fi de les processons hom acostumava a repartir caritats o almoines de pa o coques

Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…

Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals

Al mateix temps, el monoteisme estricte, en l’afirmació d’un sol Déu, nega explícitament tots els altres déus Tal és el cas del judaisme, el zoroastrisme o mazdaisme, el cristianisme i l’islam Es diferencia de l’henoteisme, que és l’adoració d’un déu local sense negar necessàriament els altres Actualment han estat abandonades les teories evolucionistes de la religió, segons les quals, per evolució, el monoteisme és el terme final del politeisme També ha estat abandonada la teoria de Wilhelm Schmidt d’un monoteisme primitiu Urmonotheismus , que implica una visió degenerativa de la religió i…

Contrari al poligenisme, el monogenisme sol ésser fonamentat en motius teològics ordenació unitària, des d’un inici, de tota la humanitat al pla salvífic de Déu o humanistes comunitat radical de tots els homes quant a una fonamentació científica, el monogenisme no pot ésser provat amb certesa, i la hipòtesi científica que avui sembla més estesa és que l’hominització no derivà de diverses espècies animals polifiletisme, ans més aviat d’una de sola monofiletisme, però no pas necessàriament d’un sol individu monogenisme Bé que l’Església Catòlica mai no ha definit dogmàticament el monogenisme,…

El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi personal segons les…

El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església, dormitori,…