Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
pneumàtic | pneumàtica
Filosofia
Religió
Relatiu o pertanyent al pneuma, a l’esperit o a l’Esperit Sant.
L’hellenisme i sant Pau contraposen l’home pneumàtic espiritual a l’home psíquic purament humà, anímic i al carnal i indiquen que el primer posseeix l’esperit o l’Esperit Sant Desenvolupant aquesta contraposició, alguns gnòstics gnosticisme anomenaren pneumàtic l’home arribat a la plena possessió de l’esperit o de la gnosi
pia
Religió
Dedicada a obres de caritat.
En aquest sentit sol formar part de la denominació oficial de moltes institucions de caritat, portades generalment per religioses
profetes
Religió
Bíblia
Denominació de la part de l’Antic Testament que comprèn els llibres profètics
i que hom sol classificar en profetes majors
(anomenats pels hebreus profetes posteriors
, en oposició als profetes anteriors
: llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis) i profetes menors
.
professió de fe
Religió
Cristianisme
Dret canònic
Declaració d’adhesió d’una persona o d’una comunitat a una determinada religió.
Sintetitza l’essencial de la doctrina religiosa en una fórmula aprovada símbol Té un caràcter públic i oficial en determinades ocasions a la litúrgia eucarística, al baptisme, en ocasió de concilis, etc
profanació
Religió
Acció per la qual hom anul·la el caràcter sagrat d’una cosa o persona.
La possibilitat es funda en el fet que, per a les religions, el sagrat i el profà s’exclouen i la penetració de l’un en l’esfera de l’altre en comporta un capgirament de les lleis Una església profanada, per exemple, per un homicidi, cal que torni a ésser consagrada En aquesta llei es basa la prohibició de treballs profans en dies festius sàbat La sacralitat i, doncs, la profanabilitat revesteixen graus diversos el cas de penetració en espais reservats al sacerdot dins els temples és típic Un cas específic és la dessacralització o profanació ritual, amb la qual hom retorna a l’ús normal un…
profà | profana
Religió
Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.
Equival a irreverent, indigne, impiu, sacríleg
prodigi
Religió
En la història de les religions, terme tècnic que indica fets insòlits, naturals o no, interpretats o bé com a signes de la ira divina o bé com a presagis de desastres.
Aquests darrers poden ésser evitats per un ritu apropiat El concepte es funda en una intuïció unitària del cosmos