Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
barnabita
Religió
Membre de la congregació religiosa dels clergue regular
de Santa Pau.
Hom els atribuí aquest nom pel fet d’haver tingut com a primera església la dedicada a sant Bernabé, a Milà
blasfèmia
Religió
Dret
Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiosos.
Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral, la blasfèmia…
bilocació
Religió
Presència simultània d’una persona en més d’un lloc.
Hom l’atribueix, com a fet miraculós, a alguns sants, com Alfons Maria de Liguori, Antoni de Pàdua i Felip Neri
bi
Religió
Objecte ritual xinès de forma circular amb un forat central que representa el cel, rodó en la simbologia xinesa, oposat a la terra quadrada.
Aquesta forma és reproduïda en joiells i amulets de jade des de la dinastia xinesa Shang ss XVI-X aC
betil
Religió
Pedra sagrada sense polir o tallada toscament, que al Pròxim Orient hom creia, a l’antiguitat, estatge d’un déu.
Un betil famós és la Pedra Negra de la Meca, venerada ja abans de Mahoma
beneir
Religió
Invocar la protecció de Déu (sobre algú o alguna cosa), especialment el sacerdot amb paraules o cerimònies rituals.
assumpte | assumpta
ascetisme
Religió
Esforç constant i sistemàtic per a atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió dels vicis, renúncies voluntàries de plaers lícits i, a vegades, fins i tot imposició voluntària de mortificacions corporals, i per mitjà de l’exercici de les virtuts, la pregària i el recolliment interior.
El mot grec, αασκησιέ, que originàriament significava exercici i entrenament a fi d’aconseguir força i domini en els jocs atlètics, passà als filòsofs estoics en el sentit de pràctica de disciplina moral o esforç d’alliberament de tot lligam terrenal per tal d’aconseguir l' apátheia απάφεια o impertorbabilitat pròpia dels savis D’una forma o altra, l’ascetisme ha estat practicat en la majoria de les religions i, fins i tot, ha donat lloc a estils de vida específics monjos del budisme, devots hindús, essenis jueus, terapeutes egipcis, eremites o monjos cristians, etc La paraula engloba,…