Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
abstinència
Religió
Privació d’un plaer o d’un menjar, especialment de carn, en compliment d’un precepte religiós o d’un vot especial.
L’abstinència fou practida per molts pobles de l’antiguitat La Bíblia enumera una sèrie d’aliments prohibits als israelites, com la sang i els animals estrangulats Els musulmans durant el Ramadan s’abstenen de fumar i dels actes sexuals El cristianisme ha practicat també l’abstinència, més rigurosa en els ambients monàstics i ascètics, i encara més especialment a l’Esglésies d’Orient Les Esglésies protestants consideren, generalment, l’abstinència contrària a l’evangeli
expiació
Religió
Restauració, mitjançant una acció humana, de les relacions entre l’home i la divinitat, deteriorades pels mancaments humans.
Les expiacions poden esdevenir institucions periòdiques, com el “gran dia de la reconciliació” en el judaisme o els dies d’expiació a l’antiga Babilònia Les pràctiques expiatòries més freqüents són les purificacions rituals i, sobretot, els sacrificis cruents d’homes o animals L’almoina i les obres socials tenen també caràcter expiatori en determinats ambients La religiositat més refinada destaca, com a pràctiques expiatòries, l’ascesi i l’oració És molt antiga la idea d’expiació feta per una persona rei, salvador o per un animal boc emissari en representació d’una comunitat En…
profetisme
Religió
Activitat i obra dels profetes, sobretot hebreus, bé que aquest fenomen no està limitat a cap ambient històric exclusiu.
Algunes religions primitives han conegut i coneixen encara, sobretot com a reacció contra els colonitzadors, personalitats profètiques que han predicat el retorn als costums tradicionals i han preconitzat una nova independència política després de la desfeta dels colonitzadors Cal interpretar també com a profetisme la predicació i l’obra dels grans reformadors religiosos Buda, Zoroastre i, sobretot, Mahoma Una important i original manifestació d’aquest fenomen és la que apareix a l’Antic Testament Les diverses denominacions —vident rō'eh , contemplant hōzeh i cridat nābī — ajuden a…
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…