Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ídol
Religió
Imatge amb atributs divins.
El material dels ídols és molt divers pedra les columnes d’Hermes, fusta de certs arbres sagrats les oliveres de Grècia, bronze o metalls Sovint els ídols són fets, o recoberts, amb or i argent i vestits a la manera humana Hom reconeix el caràcter diví i sobrenatural dels ídols a través de la grandària desusada, el color desacostumat, el caràcter teriomòrfic, l’accentuació dels atributs sexuals, la multiplicitat dels sentits, el caràcter horripilant i corprenedor dels rostres, la vellesa i l’origen sagrat de les imatges
xaman

Xaman tuvinià cofat amb una lligadura feta de plomes de rapinyaires i altres ocells, i tocant un instrument de percusió
© Fototeca.cat
Etnologia
Religió
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman
, ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme
).
Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’…
fat
Religió
Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida…
ànima
Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals, portant a terme la momificació d’un difunt, procés imprescindible per aturar la corrupció del cos, seu de l’ànima
© Corel Professional Photos
Filosofia
Religió
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…
religió
Religió
Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…