Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…
Segon Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés litúrgic celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1965 per iniciativa de l’abat Gabriel Brasó, com a commemoració cinquantenària del primer (1915) i amb el propòsit d’estudiar «la litúrgia del demà».
Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
Tercer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat a Montserrat del 25 al 29 de juny de 1990, convocat per l’episcopat català i l’abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el setanta-cinquè aniversari del primer Congrés i el vint-i-cinquè del segon.
Estigué centrat en els temes “La litúrgia al cor de la vida cristiana” i “Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya” Hi assistiren uns sis-cents congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi doctrinal, història, art, pastoral, religiositat popular,…
obediència
Religió
Cristianisme
Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després a la clerecia…
unció
Religió
Cristianisme
Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
L’ús de l’oli, simple o enriquit amb d’altres matèries aromàtiques, és un element que forma part de moltes religions oli L’Antic Testament coneix sobretot la unció del rei i dels sacerdots, i aplica el nom d’ungit per excellència al Messies esperat La litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià Els olis utilitzats reben noms diversos —crisma, oli dels catecúmens, oli dels malalts— segons llur composició i destinació Hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de preveres i…
Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.
Fou un fruit precoç del moviment litúrgic belga creat per Lambert Beaduin i constituí un fenomen històric important per a Catalunya per la seva envergadura i per les conseqüències que tingué en la vida espiritual —no solament religiosa— del país Presidit pel nunci Francesco Ragonesi i per tots els bisbes de les diòcesis catalanes, que hi feren homilies i conferències, tingué com a secretari i principal animador Lluís Carreras Hi assistiren més de dos mil congressistes de tots els Països Catalans Els temes generals foren dedicats en bona part a la missa Les sessions d’estudi foren…
pectoral
Arts decoratives
Religió
Cristianisme
Creu d’or o d’argent, sovint amb pedres precioses encastades, que els bisbes i altres prelats porten penjada amb un cordó o cadena sobre el pit.
Religió 2009
Religió
Religió catòlica El 2009 es va celebrar el 600 aniversari de la constitució del monestir de Montserrat en abadia © Fototecacat El panorama catòlic de l'any 2009 va estar marcat per l'accent social que l'encíclica Caritas in veritate del papa Benet XVI va inspirar als creients Amb el text papal, publicat al mes de juliol, l'Església recupera el pols moral basat en allò que ha de presentar-se al món en moments delicats Uns temps en què la crisi va més enllà del que són finances i economia, i s'installa en la consciència moral de la humanitat La tercera encíclica de Joseph Ratzinger com a papa…
soteriologia
Religió
Cristianisme
Doctrina de la salvació inclosa generalment en un context religiós determinat.
És, tanmateix, en l’àmbit de la tradició específicament cristiana on ha estat elaborada més sistemàticament, com a disciplina teològica Els texts del Nou Testament i de la literatura cristiana més antiga en què hom atribueix un caràcter salvífic a les accions de Jesús, essent-hi ell mateix anomenat el Salvador , són prou nombrosos i importants perquè l’expressió clàssica Jesús, el Crist, Salvador nostre hagi d’ésser considerada genuïnament cristiana Bé que mai, des dels inicis de la tradició cristiana, ni la predicació ni la teologia no s’han vist eximides d’explicar en quin…
celibat
Religió
Estat d’una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat en unes altres religions això s’ha produït només excepcionalment En el budisme va lligat a l’ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau Les narracions de Mateu i Lluc sobre el naixement de Jesús n'oferiren la fonamentació bíblica, així com la interpretació que fou donada a certes expressions evangèliques L’extensió del celibat i l’exaltació doctrinal de què ha estat objecte a l’església hom n'ha…