Resultats de la cerca

Bé que són moltes les religions que fan referència a una caiguda original per tal d’explicar l’existència del mal físic i sobretot moral en el món, l’específica comprensió bíblica d’un pecat original respon a l’exigència de mantenir la no-responsabilitat del Creador en l’existència del mal en el món, motivada exclusivament per l’home La interpretació tradicional de la narració del Gènesi ha oblidat generalment que la Bíblia no presenta solament una falta original la d’Adam i Eva, ans tot un seguit de pecats de la humanitat, esglaonats de menys a més greus pecat de desobediència…

Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament

Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que ha estat per Déu, summa bondat, i el mal…

En ésser considerat el mite com a fruit d’una “malaltia del llenguatge” FM Müller, simple “producte de la imaginació” W Wundt o expressió d’una “fase imperfecta, embrionària i infantil del pensament humà” P Ehrenreich i com a quelcom contraposat al logos W Nestle, l’interès per la desmitització dominà el pensament filosoficoteològic de la fi del s XIX i del principi del XX Superada, tanmateix, aquesta perspectiva, que brollava d’una errònia comprensió del significat i el caràcter, connaturalment humans, del mite, hom accepta actualment que la veritable tasca del pensament no és…

A diferència, doncs, del que hom entén ordinàriament per responsabilitat, en el sentit d’una responsabilitat individual o personal , la responsabilitat collectiva comporta la convicció, entre altres, que les faltes dels pares són imputables als fills i a les generacions posteriors o que les faltes dels principals del grup mereixen d’ésser castigades en qualsevol dels seus membres o en el grup mateix com a conjunt Àdhuc en la Bíblia hom pot trobar vestigis clars d’una tal concepció, a la purificació i superació de la qual contribuïren notablement els profetes veterotestamentaris Cal distingir…

La concepció d’un infern com a indret comú dels difunts sembla brollar més o menys espontàniament del culte als morts i de la consegüent convicció, estesa arreu, que els avantpassats no deixen de mantenir després de la mort una certa relació amb el món dels vius Només amb posterioritat aquest destí comú fou diferenciat en dos possibles sentits —el de premi o el de càstig—, segons el capteniment que hom ha tingut en la vida Entre els hebreus aquest pas d’un estadi de comprensió de l’infern a un altre és reflectit amb els conceptes de šeol i Gehenna, respectivament tanmateix, no…

És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la possessió com l’…

Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un…

Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a do de Déu, la fe és…

Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…