Resultats de la cerca

Solen representar la desgràcia o el fet que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe Són elements de l’art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics com el de Ripoll Els més antics són del segle XV i es conserven a la catedral de Mallorca dels segles següents se'n conserven arreu

Els cristians orientals en conserven el gest durant el temps quaresmal A l’Occident ha passat a significar agenollar-se o prostrar-se

Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de…

Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…

Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la puresa a través de…

Tipològicament cal distingir entre pelegrinatges individuals i collectius i, dintre aquests, entre els que hom pot emprendre a qualsevol moment i els que estan vinculats a una festa Cal distingir encara els purament devocionals d’aquells que pretenen uns fins ben determinats coneixement de l'oracle, assistència a espectacles rituals Jocs Olímpics, iniciacions rituals misteris d’Eleusis o guaricions Epidaure Fenomen conegut en gairebé totes les religions, pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta el poder diví sagrat Algunes, com el vedisme o el mazdeisme, que conceben la…

Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…