Resultats de la cerca

El mot grec, αασκησιέ, que originàriament significava exercici i entrenament a fi d’aconseguir força i domini en els jocs atlètics, passà als filòsofs estoics en el sentit de pràctica de disciplina moral o esforç d’alliberament de tot lligam terrenal per tal d’aconseguir l' apátheia απάφεια o impertorbabilitat pròpia dels savis D’una forma o altra, l’ascetisme ha estat practicat en la majoria de les religions i, fins i tot, ha donat lloc a estils de vida específics monjos del budisme, devots hindús, essenis jueus, terapeutes egipcis, eremites o monjos cristians, etc La paraula engloba,…

Hom pot descriure-la com una manifestació de l’experiència religiosa per la qual l’home entra en contacte amb el món diví, ja sia en forma de diàleg en religions on els déus són concebuts com a persones, ja sia d’una forma immanentista en religions on l’home, en contacte amb el món diví, s’hi dissol perdent la pròpia identitat En les cultures primitives predomina la petició, reforçada sovint per un vot amb valor contractual, sense exclusió d’altres formes desinteressades, com l’adoració o l’acció de gràcies Al costat de fórmules sagrades, sovint repetides, i de texts difícilment destriables…

Algunes religions primitives han conegut i coneixen encara, sobretot com a reacció contra els colonitzadors, personalitats profètiques que han predicat el retorn als costums tradicionals i han preconitzat una nova independència política després de la desfeta dels colonitzadors Cal interpretar també com a profetisme la predicació i l’obra dels grans reformadors religiosos Buda, Zoroastre i, sobretot, Mahoma Una important i original manifestació d’aquest fenomen és la que apareix a l’Antic Testament Les diverses denominacions —vident rō'eh , contemplant hōzeh i cridat nābī — ajuden a…

A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…

Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…