Resultats de la cerca

En determinats corrents teològics, sobretot de caràcter místic, és dit de Déu com a absolutament transcendent

L’Església Catòlica recomana als fidels la mortificació per resistir les passions carnals i els apetits corporals —en aquest sentit prescriu el dejuni i l'abstinència en determinats dies de l’any—, i alhora la presenta com a complement voluntari als sofriments redemptors de Crist

Totes les religions estableixen una distinció entre el temps profà , que respon a la definició anterior, i el temps sagrat , constituït per moments temporals determinats hores, dies, anys que hom considera vinculats amb l’eternitat divina, és a dir, santificats per mitjà de ritus específics, normalment acompanyats de l’abstenció de les activitats profanes

Tipològicament cal distingir entre pelegrinatges individuals i collectius i, dintre aquests, entre els que hom pot emprendre a qualsevol moment i els que estan vinculats a una festa Cal distingir encara els purament devocionals d’aquells que pretenen uns fins ben determinats coneixement de l'oracle, assistència a espectacles rituals Jocs Olímpics, iniciacions rituals misteris d’Eleusis o guaricions Epidaure Fenomen conegut en gairebé totes les religions, pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta el poder diví sagrat Algunes, com el vedisme o el…

En l’antiguitat, són exemples del vel el suffibulum amb què les vestals es cobrien el cap durant els sacrificis Posteriorment, als primers segles de la seva existència, el cristianisme adoptà el vel dels neòfits i de les dones La litúrgia cristiana n'ha conservat l’ús en el vel baptismal, de lli blanc, en l' L'any 2017 la Comissió Europea humeral , en el vel nupcial de les velacions, en el vel del calze o cobrecalze , en el vel del sagrari o conopeu i, sobretot, en el vel religiós , que hom posa a les monges en el ritu de la velació , símbol del seu estat monacal Entre els musulmans, el vel…

Les expiacions poden esdevenir institucions periòdiques, com el “gran dia de la reconciliació” en el judaisme o els dies d’expiació a l’antiga Babilònia Les pràctiques expiatòries més freqüents són les purificacions rituals i, sobretot, els sacrificis cruents d’homes o animals L’almoina i les obres socials tenen també caràcter expiatori en determinats ambients La religiositat més refinada destaca, com a pràctiques expiatòries, l’ascesi i l’oració És molt antiga la idea d’expiació feta per una persona rei, salvador o per un animal boc emissari en representació d’una comunitat En…

Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre…

S'oposa a natural

Aquest terme ha estat creat per evitar les connotacions teològiques del sobrenatural