Resultats de la cerca

Format a Rijeka i a Salzburg, l’any 1524 passà al servei de l’arquebisbe Pietro Bonomo, a Trieste, on entrà en contacte amb els corrents humanistes i més tard amb la Reforma protestant Després d’un breu retorn a Carniola i d’iniciar estudis a Viena 1527-30, fou vicari al bisbat de Ljubljana, on predicà en eslovè i d’on, a causa de les seves simpaties pel protestantisme, fou expulsat un cop excomunicat 1547 Anà aleshores a Rothenburg Baviera on, sota la protecció del teòleg reformista Veit Dietrich, fou diaca fins el 1552, es casà i tingué un fill Hi escriví, a més, el Catechismus…

Sembla que el seu origen arrenca d’una petita comunitat de Transjordània que al segle I o II perdé contacte amb les esglésies judeocristianes de Palestina i evolucionà sota influència gnòstica i maniquea Els escrits mandeus actualment conservats daten dels segles VII i VIII El principal és el Ginzà o ‘Tresor’, dividit en Ginzà de dreta i Ginzà d’esquerra Ensenyen que l’ànima humana resta empresonada en el cos i és perseguida pels dimonis a la fi serà deslliurada per Manda da Hayyé, o ‘Coneixença de Vida’, el qual, en la seva estada a la terra, vencé els dimonis Professen una…

Originàriament és el qui parla en nom del déu i n'anuncia la voluntat Així, entre els grecs, era el qui interpretava els oracles oracle també entre els hebreus el nabí era bàsicament un visionari extàtic D’ací vénen els sinònims de vident, endeví Al llarg de l’evolució del profetisme bíblic, el mot finalment indicà només els homes reconeguts com a autèntics inspirats, que rebien les comunicacions divines també en somnis o en visions, o per inspiració interior, i sovint eren taumaturgs Llur paper fou decisiu en la vida del poble d’Israel La tradició judeocristiana n'ha reservat el nom, ultra…

Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…

Algunes religions primitives han conegut i coneixen encara, sobretot com a reacció contra els colonitzadors, personalitats profètiques que han predicat el retorn als costums tradicionals i han preconitzat una nova independència política després de la desfeta dels colonitzadors Cal interpretar també com a profetisme la predicació i l’obra dels grans reformadors religiosos Buda, Zoroastre i, sobretot, Mahoma Una important i original manifestació d’aquest fenomen és la que apareix a l’Antic Testament Les diverses denominacions —vident rō'eh , contemplant hōzeh i cridat nābī — ajuden a…

Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’Israel per a la fi…

Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de…

L’aliança en els pobles de l’Orient antic era un fet corrent de la vida social, i consistia en un compromís jurat que establia unes relacions de parentiu, d’amistat o de sobirania i vassallatge entre dues persones morals L’aliança tenia un caràcter sagrat i era concretada amb determinats ritus Generalment, quedava constància del pacte en uns dons fets mútuament, o bé en una pedra dreçada en forma de monument i, a més, alguna vegada, en un document escrit Aquests documents són coneguts per allusions a la Bíblia, a les tauletes de Mari o d’Ugarit, i sobretot pels tractats de vassallatge hitites…

La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les…

Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…