Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Dorothee Sölle
Religió
Teòloga alemanya protestant, experta en literatura i activista política.
Estudià a la Universitat de Colònia, i es doctorà amb una tesi sobre les connexions entre poesia i teologia Coneguda per les seves tesis contra la guerra de Vietnam, del 1968 al 1972 organitzà, juntament amb el seu segon marit, les Politisches Nachtgebet ‘nits de pregària i política’ Ensenyà teologia sistemàtica a la Union Theological Seminary de Nova York 1975-87 L’any 1994 fou nomenada professora honorària de la Universitat d’Hamburg Fou la creadora del terme cristofascisme i és autora de diversos llibres, entre els quals Suffering 1975 i Creative Disobedience 1995
Antoni Boteller
Literatura catalana
Religió
Escriptor i metge.
L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV…
,
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc., que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d…
panegíric
Literatura
Religió
Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona il·lustre, d’una ciutat o d’una institució de renom.
Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al segle V aC, a partir de la sofística Gòrgies En són exemples clàssics l' Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates La literatura catalana dels segle XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull Entre els humanistes destaca l' Apologeticon Panegyricon 1550 de Joan Baptista Anyes en…
prosèlit | prosèlita
Religió
Nou adepte d’una religió.
Històricament el mot és propi del judaisme Referit primerament a l’estranger que vivia a Palestina, aviat designà el pagà convers que per la circumcisió passava al judaisme La literatura rabínica distingia entre el prosèlit de justícia que, per la circumcisió i l’observança de la Llei, és veritable jueu, i el prosèlit de la porta , que vivia entre els jueus com a pagà
maskil
Religió
Seguidor del moviment Haskalà, la denominada il·lustració jueva.
El seu exponent més destacat fou el filòsof Moses Mendelssohn Aquest moviment s’oposava al hassidisme i també a la llengua ídix, que consideraven un argot Atemorí els hassidistes, perquè es consideraven una amenaça a les tradicions jueves Mendelssohn volgué que tot allò que era jueu s’assimilés a les ciutats adoptant les llengües a les grans ciutats conjuntament amb l’hebreu, i que el jueu s’instruís a través dels llibres de filosofia, ciència, literatura, religió, etc
benaurança
Religió
Bíblia
Estat feliç de la persona tenint Déu com a motiu principal.
La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La literatura sapiencial…
profetisme
Religió
Activitat i obra dels profetes, sobretot hebreus, bé que aquest fenomen no està limitat a cap ambient històric exclusiu.
Algunes religions primitives han conegut i coneixen encara, sobretot com a reacció contra els colonitzadors, personalitats profètiques que han predicat el retorn als costums tradicionals i han preconitzat una nova independència política després de la desfeta dels colonitzadors Cal interpretar també com a profetisme la predicació i l’obra dels grans reformadors religiosos Buda, Zoroastre i, sobretot, Mahoma Una important i original manifestació d’aquest fenomen és la que apareix a l’Antic Testament Les diverses denominacions —vident rō'eh , contemplant hōzeh i cridat nābī — ajuden a…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
mite
Filosofia
Religió
Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…