Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
acte
Religió
Expressió feta a Déu per un creient per tal de manifestar-li el seu penediment (acte d’ atrició
i acte de contrició
), la seva fe (acte de de fe
), la seva confiança (acte de confiança
), el seu amor (acte de caritat
).
Hom acostuma d’expressar els tres darrers mitjançant una fórmula
momificació
Procés de momificació portat a terme per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Religió
Religió egípcia
Acció i efecte de convertir (un cadàver) en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals perquè puguin resistir la putrefacció.
Entre els antics egipcis, la seva finalitat era de deturar la corrupció del cos, seu de l’ànima, la qual el necessitava per a existir Tret d’alguns intents en les dinasties I-II 3100-2686 aC, és documentada des de la IV regnat de Keops, 2589-2566 aC fins a l’època romana segle IV dC Imperfecta en els regnes Antic i Mitjà, la tècnica arribà a la plenitud en les dinasties XVIII-XX 1570-1087 aC i a l’apogeu en la XXI 1087-945 aC A partir de la XXVII 525-404 aC s’inicià la decadència, accentuada a les èpoques ptolemaica i romana 323 aC — 395 dC El nombre de les operacions variava en funció de la…
obediència
Religió
Cristianisme
Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després…
expiació
Religió
Restauració, mitjançant una acció humana, de les relacions entre l’home i la divinitat, deteriorades pels mancaments humans.
Les expiacions poden esdevenir institucions periòdiques, com el “gran dia de la reconciliació” en el judaisme o els dies d’expiació a l’antiga Babilònia Les pràctiques expiatòries més freqüents són les purificacions rituals i, sobretot, els sacrificis cruents d’homes o animals L’almoina i les obres socials tenen també caràcter expiatori en determinats ambients La religiositat més refinada destaca, com a pràctiques expiatòries, l’ascesi i l’oració És molt antiga la idea d’expiació feta per una persona rei, salvador o per un animal boc emissari en representació d’una comunitat En aquest sentit…
encens
Farmàcia
Religió
Goma resina que hom extreu de distintes espècies d’arbres del gènere boswèl·lia mitjançant incisions fetes al tronc.
Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre
vodú
© Fototeca.cat
Etnografia
Religió
Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del S dels EUA, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió.
És originari dels cultes animistes del Benín Vodũ era considerat una divinitat o un esperit entre els fols, però entre els esclaus haitians, oficialment catòlics des de la segona meitat del segle XVIII hom els batejava sistemàticament al cap de vuit dies d’arribar, adoptà unes formes sincrètiques, mitjançant la fusió dels esperits d’origen africà amb els sants de l’Església Catòlica Celebració d'un ritual vodú Cada comunitat local té el seu lloc de culte, presidit per un houngan o una mambo, que és alhora sacerdot, guaridor, conseller i protector contra els embruixaments Els…
claus del cel
Religió
Claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats.
Ràdio Estel
Ràdio i televisió
Religió
Emissora radiofònica fundada a Barcelona l’any 1994 i patrocinada per la Fundació Missatge Humà i Cristià, vinculada a l’arquebisbat de Barcelona.
Combina la programació musical amb espais d’informació i de formació d’orientació cristiana El 1999 celebrà el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i amplià la seva cobertura mitjançant la collaboració amb Ràdio Principat, de l’Urgell A través d’aquesta emissora, els programes de Ràdio Estel es poden escoltar a l’Alt Urgell i a Andorra El mateix any obtingué una nova freqüència a Sant Sadurní d’Anoia, que el 2000 li permeté ampliar la seva zona de cobertura i atènyer les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el…