Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
profanació
Religió
Acció per la qual hom anul·la el caràcter sagrat d’una cosa o persona.
La possibilitat es funda en el fet que, per a les religions, el sagrat i el profà s’exclouen i la penetració de l’un en l’esfera de l’altre en comporta un capgirament de les lleis Una església profanada, per exemple, per un homicidi, cal que torni a ésser consagrada En aquesta llei es basa la prohibició de treballs profans en dies festius sàbat La sacralitat i, doncs, la profanabilitat revesteixen graus diversos el cas de penetració en espais reservats al sacerdot dins els temples és típic Un cas específic és la dessacralització o profanació ritual, amb la qual hom retorna a l’ús…
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de privilegis…
puresa
Religió
En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).
De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc. , que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d…