Resultats de la cerca

La purificació sostreu els individus als tabús , al miasma A més del pecat, hi ha nombroses impureses impuresa legal que necessiten aquests ritus Com a mitjans de purificació, a part els diversos ritus d’expiació sacrifici , cal considerar el foc , molt difós en àmbits culturals ben diversos Els parsis, per exemple, creien que en el cel els homes són purificats com el metall a la fornal També a Israel, el foc té una funció catàrtica L’estoïcisme tardà comprengué el retorn del món al foc primordial diví ἐκπὐρϖσιέ com una gran purificació La prova i la…

De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació

Són elements lustrals l’aigua aigua lustral, el foc i els sacrificis dels animals Alguns d’aquests costums han influït i han perdurat en la litúrgia cristiana

La doctrina de la metempsicosi, d’origen oriental, suposa una concepció de l’ànima com a independent del cos i, generalment, també de l’home com a subjecte moral, segons el comportament del qual en la seva vida l’ànima és retribuïda amb una nova encarnació més noble o és sotmesa a purificació en passar a animar un ésser inferior La creença en la metempsicosi o transmigració de les ànimes, arrelada en la doctrina del dharma, influí en l’orfisme grec i fou transmesa a l’Occident en el Fedó platònic

La teogonia, com a forma primitiva de la teologia, suposa un immediat i espontani antropomorfisme radical, en virtut del qual els déus son vists com a radicalment semblants als homes, sotmesos a un procés de generació i successió més o menys mititzat La difusió que el pensament teogònic assolí a l’antigor és palesa en el fet que en el mateix llibre del Gènesi hom troba residus de teogonies circumdants, malgrat l’esforç de purificació monoteista que hi és fet Entre les teogonies més acabades de la tradició occidental destaquen l’homèrica i, sobretot, la d'Hesíode

2 Doctrina sobre el diví com a conjunt de divinitats relacionades genealògicament entre elles La teogonia, com a forma primitiva de la teologia, suposa un immediat i espontani antropomorfisme radical, en virtut del qual els déus son vists com a radicalment semblants als homes, sotmesos a un procés de generació i successió més o menys mititzat La difusió que el pensament teogònic assolí a l’antigor és palesa en el fet que en el mateix llibre del Gènesi hom troba residus de teogonies circumdants, malgrat l’esforç de purificació monoteista que hi és fet Entre les teogonies més…

A diferència, doncs, del que hom entén ordinàriament per responsabilitat, en el sentit d’una responsabilitat individual o personal , la responsabilitat collectiva comporta la convicció, entre altres, que les faltes dels pares són imputables als fills i a les generacions posteriors o que les faltes dels principals del grup mereixen d’ésser castigades en qualsevol dels seus membres o en el grup mateix com a conjunt Àdhuc en la Bíblia hom pot trobar vestigis clars d’una tal concepció, a la purificació i superació de la qual contribuïren notablement els profetes veterotestamentaris…

Bé que normalment hom prescriu un animal sense tara, primogènit, comestible, etc, sovint hi ha excepcions hom sacrifica animals no comestibles a divinitats hostils, el boc emissari acumula totala impuresa comunitària expliació, etc Sovint és relacionada amb el fi del sacrifici els romans mataven una vaca prenys per tal de promoure la fertilitat, o és l’animal símbol d’una divinitat L’afinitat entre víctima i déu apareix sobretot en el sacrifici de comunió La víctima, abans del sacrifici, és consagrada i hom l’ofereix amb fórmules rituals després, si no és consumida totalment holocaust o…

Tota acció sagrada pressuposa un ordenament preexistent, que pot arribar al mateix ordre còsmic i social, com és ara el ṛta del Veda la seva eficàcia depèn de l’execució exacta del ritu De la seva transmissió minuciosa, en té cura la mateixa comunitat transmissió oral en ocasió de les iniciacions tribals o les castes sacerdotals De cara a l’execució no calen sempre sacerdots en l’hinduisme, com també en el primitiu judaisme, n'era encarregat sovint el cap de casa Els ritus determinen el temps, el lloc, les persones, els costums, els objectes, els gests, les paraules, etc, de l’acció sagrada…