Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el…
lloc sagrat
Religió
Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat.
Comuns a quasi totes les religions, els llocs sagrats són reconeguts com a llocs privilegiats de la presència dels esperits o de la divinitat Aquest caràcter sacral els sostreu a la vida ordinària i els fa llocs segurs per a guardar-hi riqueses i per a servir d’asil als perseguits asil religiós
vas sagrat
Religió
Cristianisme
Vas destinat al culte, en qualsevol religió.
En el cristianisme també és anomenat vas litúrgic , i és destinat, amb una consagració o benedicció especial, a l’administració dels sagraments vasos dels sants olis, copó, píxide, custòdia, etc o a la celebració de l’eucaristia calze i patena
sacrosant | sacrosanta
Religió
Sagrat i sant.
És usat emfàticament com a superlatiu de sagrat, referit a persones, institucions, coses o llocs sagrats
profà | profana
Religió
Que no té caràcter sagrat.
És correlatiu al concepte de sagrat, que és a la base de tota religió La sacralització de persones, objectes, llocs, dies, etc, allibera la resta, bo i permetent una activitat normal sense cauteles sacrals Amb aquesta connotació negativa, d’estranyesa a les coses religioses, hom parla d’història profana, música profana, etc
profanació
Religió
Acció per la qual hom anul·la el caràcter sagrat d’una cosa o persona.
La possibilitat es funda en el fet que, per a les religions, el sagrat i el profà s’exclouen i la penetració de l’un en l’esfera de l’altre en comporta un capgirament de les lleis Una església profanada, per exemple, per un homicidi, cal que torni a ésser consagrada En aquesta llei es basa la prohibició de treballs profans en dies festius sàbat La sacralitat i, doncs, la profanabilitat revesteixen graus diversos el cas de penetració en espais reservats al sacerdot dins els temples és típic Un cas específic és la dessacralització o profanació ritual, amb la qual hom retorna a l’ús…
consagració
Religió
Acció per la qual una persona o cosa passa de l’ús profà a l’ús sagrat.
Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…