Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
comptes anuals
Comptabilitat
Informació comptable i no comptable, elaborada anualment pel gestor d’una societat, per a assabentar, al qui ho demani, de l’evolució econòmica i financera d’aquesta.
Comprèn el balanç, el compte de pèrdues i guanys, i la memòria Els dos primers s’han d’estructurar d’acord amb el pla general de comptabilitat i han d’ésser verificats per auditors La memòria conté informacions complementàries criteris d’avaluació, deutes i garanties, empleats, quadre de finançament, vinculacions societàries, report de gestió quan no és exigit a part, com a l’Estat espanyol i perspectives Els comptes anuals han d’ésser dipositats en el registre mercantil
censor jurat de comptes | censora jurada de comptes
Dret mercantil
Comptabilitat
Professional amb estudis mercantils especialitzats que es dedica a l’anàlisi i a la certificació de balanços, de comptes i d’altres documents comptables.
regularització de comptes
Comptabilitat
Conjunt d’operacions comptables, l’objecte de les quals és la comprovació general de les anotacions, la determinació dels resultats de l’exercici i la fixació de la situació patrimonial.
La regularització dels diversos comptes és encaminada a la regularització del balanç , que suposa fonamentalment la seva correcció per causa d’errors o omissions anteriors i, especialment, per efecte de les variacions dels preus
consolidació de comptes
Comptabilitat
Operació comptable consistent a integrar els comptes de les diverses societas que formen part d’un grup d’empreses, per tal de representar llur situació econòmica i financera conjunta.
Té per finalitat eliminar les dobles comptabilitzacions transferències dins el grup i integrar les societats a la dominant balanç i compte de resultats integrats Regida a l’Estat espanyol per la legislació mercantil 1989 i el pla general de comptabilitat 1990, la Comunitat Europea n'ha harmonitzat el procediment
estat de comptes
Comptabilitat
Relació dels assentaments efectuats en un llibre comptable en un període determinat i amb indicació del saldo corresponent.
llibre major
Comptabilitat
Llibre de comerç principal i obligatori on són registrats els fets comptables, prèviament recollits en el llibre diari, i on es classifiquen sistemàticament, d’acord amb els elements que han intervingut en llur producció.
Integra tots els comptes representatius dels elements patrimonials i presenta la situació comptable de l’empresa mitjançant els saldos dels comptes
partida doble
Comptabilitat
Sistema de comptabilitat segons el qual el registre d’una operació exigeix la duplicitat del seu import en l’anotació en els llibres principals (major i diari), amb càrrec a la persona que rep (deutor) i amb abonament a la persona que lliura (creditor).
En aquest sistema, hom personifica comptes i coses materials, és a dir, hom els converteix en persones que donen o reben, en deutors i creditors Les quantitats dels comptes deutors o creditors són iguals, talment que s’acompleix en tota operació el principi de deure-haver
compensació bancària
Comptabilitat
Procediment comptable per a liquidar, diàriament, tots els crèdits i dèbits en moneda escriptural, en totes les entitats associades.
La compensació és feta electrònicament, pel procediment de truncament sense intercanviar els suports, i és saldada als respectius comptes al banc central A l’Estat espanyol s’efectua mitjançant el Sistema Nacional de Compensación Electrónica
partida
Comptabilitat
Comptabilitat
Element simple enumeratiu d’un estat comptable.
A nivell d’empresa, correspon a cadascun dels components elementals de l’actiu i passiu del balanç o de l’estat de resultats En termes operatius, correspon generalment a un compte A nivell macroeconòmic, correspon als diferents conceptes o apartats que formen la balança de pagaments, o els comptes de la comptabilitat nacional
balança de pagaments
Comptabilitat
Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques realitzades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món.
La balança de pagaments registra a la columna deutora pagaments les diferents maneres en què la moneda d’un país és facilitada als estrangers en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar inversions en altres països, per exemple A la columna creditora ingressos registra els camins pels quals els residents a l’estranger tornen aquesta moneda entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país d’origen diners guanyats per treballadors emigrats Aquests diferents orígens i motius de les transaccions han obligat a…