Resultats de la cerca

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…

Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf d’Edison…

És un aparell primitiu, que ha estat perfeccionat successivament actualment hi ha megàfons elèctrics , formats per un amplificador i un altaveu, els quals són emprats en els grans auditoris i per a cobrir distàncies considerables

Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…

Els amplificadors poden ésser destinats a sonoritzacions públiques a sonoritzacions domèstiques o privades Els primers són destinats a reproduir, bàsicament, la paraula parlada i, ocasionalment, la música en aquest cas hom no exigeix gran qualitat Són aparells de mitjana o gran potència de 100 a 10 000 W acostumen a tenir una entrada pel senyal procedent del micròfon i una o diverses entrades auxiliars altres micròfons, tocadiscs, ràdio, etc, cadascuna amb el seu atenuador independent A vegades tenen un control de mescla, que permet, alhora, atenuar el senyal present en una de les entrades i…

Hi ha equalitzadors monofònics o estereofònics, segons que tinguin un o dos canals de senyal En el segon cas els controls poden estar junts per ambdós canals o bé separats Els equalitzadors gràfics tenen els controls disposats verticalment de manera que la seva posició dóna aproximadament la forma de la corba de resposta de l’aparell Cada control actua sobre un filtre que abasta una part de l’espectre de freqüències en el cas dels equalitzadors gràfics els controls varien l’atenuació o el guany del filtre El nombre de controls, i per tant el de filtres, pot anar de cinc fins a…

Consta d’un micròfon, un amplificador i un galvanòmetre calibrat directament en decibels o fons Mitjançant filtres adequats, hom varia la gamma de freqüències i imita la resposta de l’oïda

És format per un tocadiscs, un amplificador i un altaveu

Essencialment, és un petit magnetòfon de cassette , de fàcil maneig