Resultats de la cerca

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…

La cinta emprada té dues pistes, normals o estereofòniques la seva amplada és de 3,82 mm, i funciona a una velocitat normalitzada de 4,75 cm/s La qualitat de les cintes depèn de la fórmula utilitzada en la capa magnètica Hi ha cassets de quatre tipus fonamentals d’òxid de ferro Fe 2 O 3 , de ferricrom, de crom Cr o pseudocrom, i de ferro pur Fe, la qualitat de les quals va de menys a més segons l’ordre esmentat el millorament s’aprecia amb una dinàmica de so més alta, soroll de fons més baix i so enregistrat amb menys distorsió Cada tipus de cinta ha d’ésser enregistrat i…

A causa de llur petitesa uns 6 per 6 mm, els electrets presenten diverses aplicacions, com a magnetòfons, aparells de sordesa, etc

En les cintes magnètiques i les bandes sonores, aquest fenomen, que es produeix durant la reproducció d’un passatge enregistrat, es manifesta com un soroll permanent de fons la causa és atribuïda a defectes d’alineació i dispersió de mides dels imants individuals, els capçals magnètics, els components de la capa magnètica de la cinta, etc Aquest soroll, o bufec , és més acusat en les freqüències mitjanes i altes, ja que la sensibilitat auditiva és més gran en aquests marges El reductor del soroll és dissenyat, doncs, per tractar el senyal en aquesta zona auditiva Hi ha nombrosos sistemes per…

El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…