Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
braç fonocaptor

braç fonocaptor
(CC0)
Electroacústica
En un tocadiscs, braç que sosté la càpsula fonocaptora en un dels extrems i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci pel damunt del disc seguint el camí fixat per l’avenç del solc.
L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport,…
monofonia
Electroacústica
Tècnica d’enregistrament i reproducció de so mitjançant un sol canal i, per tant, un sol focus sonor (o bé més, però reproduint la mateixa informació).
Aquest procediment no permet la restitució de la distribució espacial del so, i per això és substituït, en molts casos, per l'estereofonia
cap magnètic
Electroacústica
Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.
El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites, conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a fi que…
altaveu electromagnètic
Electroacústica
Altaveu basat en l’acció dinàmica produïda sobre una placa de material ferromagnètic per un camp magnètic variable.
És anomenat també de ferro mòbil Consta d’un imant permanent que, en absència de senyal, fa circular un flux magnètic a través de la placa, i amb això la placa s’acosta a l’imant tant com li ho permet la deformació elàstica de les seves suspensions Aquestes s’uneixen a l’imant de manera que no passi flux magnètic pel camí suspensions-carcassa El corrent altern procedent de l’amplificador circula per les bobines de manera que el flux magnètic creat per elles és sumat o restat al produït per l’imant permanent, segons la polaritat del corrent Així, la placa avança o retrocedeix…
balanç
Electroacústica
Dispositiu que permet regular les intensitats dels senyals de sortida transmesos per les dues vies d’una cadena estereofònica.
maqueta
Electroacústica
Música
Disc o casset que conté mostres d’execucions musicals, i que permet donar una idea de la realització final del producte.
juke-box
Música
Electroacústica
Aparell fonogràfic automàtic que funciona introduint-hi una moneda i que permet de triar el disc que hom desitja d’escoltar.
disc compacte
Electroacústica
Música
Nom comercial d’un disc òptic, utilitzat per a l’enregistrament de música, que en permet la reproducció en sistemes d’alta fidelitat.
La densitat d’informació és de l’ordre de 50 a 100 vegades superior a la d’un disc de 33 rpm convencional La informació emmagatzemada en el disc incorpora, a més de les dades d’àudio, dos codis de Reed-Solomon, que permeten de corregir una part important dels errors que hi ha durant la lectura del disc a causa de brutícia, ratllades o pols D’altra banda, les dades són enregistrades en el disc en un ordre diferent interleaving del que segueixen quan són reproduïdes, perquè les possibles ràfegues d’errors, incorregibles amb el codi de Reed-Solomon, no afectin mostres…
compatibilitat
Electroacústica
Característica d’un sistema estereofònic de so que permet l’enregistrament i la reproducció de programes estereofònics mitjançant un equip monofònic, i viceversa.
circuit Baxandall
Electroacústica
Circuit complex que permet de dosificar independentment els greus i els aguts en els aparells amplificadors destinats a la reprodució de so, especialment de música.