Resultats de la cerca

L’agent causant és Paracoccidioides o Blastomyces brasiliensis , un fong imperfecte pertanyent a un gènere afí al dels llevats És anomenada també blastomicosi sud-americana

La sacaromicosi nord-americana pot ésser cutània , que apareix en zones descobertes de la pell en forma de nòduls que després supuren, i generalitzada , que afecta sobretot el pulmó i després es localitza a la pell, als ossos i a les articulacions La sacaromicosi sud-americana comença a manifestar-se per una ulceració bucal que s’estén a la pell veïna i als ganglis limfàtics

Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i…

És observada en poblacions que habiten en zones fluvials de l'Àfrica tropical i de l’Amèrica Central i del Sud, i per aquest motiu també és coneguda amb el nom de ceguetat dels rius Es transmet de persona a persona per la picada de certs gèneres de mosques i mosquits La ceguetat té lloc a conseqüència de la reacció allèrgica a les larves inoculades per la picada També pot produir afectacions greus de la pell, i, després del tracoma , és la principal causa de ceguetat per infecció Hom tracta la infecció amb ivermectina, una substància obtinguda del bacteri Streptomyces avermitilis…

Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera…

És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El  dengue greu anteriorment  anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de símptomes…

Definició El kala-azar o leishmaniosi visceral és una malaltia infecciosa crònica, d’origen parasitari, que afecta diversos animals —al nostre medi en concret els gossos— i que pot afectar igualment l’ésser humà El trastorn evoluciona amb febre, engrossiment del fetge i la melsa, i en les fases avançades provoca lesions greus que, en absència de tractament, solen constituir causa de mort Causes, freqüència, edat i zones geogràfiques L’ agent etiològic del kala-azar és la Leishmania donovani , protozou que forma part del gènere Leishmania , que inclou diverses espècies i es caracteritza pel…

Anomenada també frambèsia , després de 3-6 setmanes d’incubació, apareix una pàpula ulcerosa en el punt d’inoculació, i al cap de 6-10 setmanes surten papillomes múltiples a la cara, al pit i a les extremitats Les pàpules es poden ulcerar i donar lloc a lesions destructives òssies i cutànies Es transmet per contacte directe amb persones infectades, i també per insectes portadors del bacteri, com les mosques, que entren en contacte amb petites ferides a la pell Apareix en zones densament poblades i amb males condicions higièniques, i afecta sobretot infants i joves de menys de vint anys Hom…

L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El cap o escòlex…

La miocarditis consisteix en la inflamació del teixit miocàrdic, o múscul cardíac La inflamació d’aquest teixit pot ésser deguda a nombroses causes La més freqüent és la constituïda pels processos infecciosos, sobretot per part de diversos virus com el Coxsackie, el virus ECHO, el virus de la poliomielitis, el de la grip, l’adenovirus i el virus de la rubèola D’altres agents infecciosos habituals són el Toxoplasma gon dii , agent causal de la toxoplasmosi, i el Trypano sorna cruzi , un protozou responsable d’una malaltia infecciosa molt estesa a Amèrica del Sud, la malaltia de…