Resultats de la cerca

Representa la disminució del volum dels músculs amb minva de llur força, ocasionada per l’atròfia de les fibres musculars Aquesta afecció pot ésser conseqüència de lesions primitives de la fibra muscular de caràcter congènit miopaties primitives o distròfies musculars, de malalties sistèmiques polimiositis, dermatomiositis, de trastorns d’estructures properes miopaties reflexes i de malalties del sistema nerviós miopaties neurogèniques En un sentit restrictiu hom ha designat clàssicament com a amiotròfies les malalties musculars secundàries a una degeneració progressiva de les neurones…

S'observa en alguns transtorns de la glàndula paròtida amb afectació del nervi auriculovestibular

Clínicament hom hi distingeix una fase premicòtica, amb alteracions cutànies inespecífiques, una fase d’infiltració cutània i una darrera fase tumoral, amb ulceracions de la lesió i afectació ganglionar i visceral

Pot comportar trastorns locals en el lloc de la picada com ara enrogiment, tumefacció i dolor i trastorns generals com p ex nàusees, vòmits, suor, llagrimeig, agitació, convulsions, afectació cardíaca, coma i, a voltes, fins i tot la mort

Generalment va acompanyada de diabetis insípida, afectació visual i retard mental Els símptomes acostumen a aparèixer en la pubertat L’etiologia és la disfunció hipotalàmica o hipofisària, sigui per tumor o per altres causes També és coneguda com a síndrome de Fröhlich

Tot i que aquesta malaltia és congènita, les manifestacions clíniques, tret del color de l’orina, fosc, comencen tard Consisteixen en una progressiva afectació articular per dipòsits d’àcid homogentísic, que es manifesta per una limitació gradual de la mobilitat i, finalment, per anquilosi

Habitualment afecta la pell i el teixit subcutani, on es produeix enrogiment, dolor, escalfor i tumefacció secundàriament, pot presentar-se una limfangitis, amb augment del volum dels ganglis limfàtics regionals que es tornen dolorosos Pot haver-hi també febre i afectació de l’estat general

Es caracteritza per una lesió pulmonar primària i, ocasionalment, per disseminació hematògena En la forma aguda primària ocasiona tos, febre i malestar general en la forma disseminada a partir dels pulmons apareix afectació hepàtica i esplènica, dels glanglis limfàtics, la boca i l’aparell digestiu en la forma cavitada crònica es formen cavernes als pulmons, les quals són molt semblants a les de la tuberculosi

L’empiema representa gairebé sempre una complicació d’una malaltia pulmonar preexistent, com ara la pneumònia, l’abscés pulmonar, la tuberculosi, l’infart pulmonar, el quist hidatídic i les ferides penetrants el tòrax Produeix febre, dispnea i una gran afectació de l’estat general Va acompanyat de leucocitosi a la sang Quan és d’origen tuberculós, el pus pot travessar la paret toràcica i produir una fístula